Canvi de domicili

El canvi de domi­cili de Fer­ro­vial –empresa madri­le­nya i fran­quista en el seu ori­gen– ha estat un dels temes pro­ta­go­nis­tes de les últi­mes set­ma­nes. L’acord del con­sell d’admi­nis­tració de l’empresa ha acon­se­guit que el pro­jecte passi a la junta d’acci­o­nis­tes, que segu­ra­ment l’apro­varà. El bati­bull ha estat con­si­de­ra­ble a Madrid, amb par­ti­ci­pació del pre­si­dent del govern i altres altes auto­ri­tats.

L’acord de Fer­ro­vial m’ha fet recor­dar el canvi de domi­cili d’unes 300 empre­ses cata­la­nes que van sor­tir de Cata­lu­nya no fa pas tant. La reacció va ser mínima i no se n’ha donat cap expli­cació ofi­cial. Només alguns rumors que comento segui­da­ment.

El canvi de domi­cili afectà sobre­tot les dues úniques enti­tats finan­ce­res cata­la­nes que teníem: Cai­xa­Bank i el Saba­dell. El seu traspàs a València i a Ala­cant, res­pec­ti­va­ment, és una bes­ti­esa si tenim en compte el que repre­sen­ta­ven les dues. Cai­xa­Bank és la Caixa de Fran­cesc Mora­gas, tot un símbol de cata­la­ni­tat i de ser­vei als interes­sos cata­lans. El Saba­dell té també una llarga història vin­cu­lada pri­mer al Vallès Occi­den­tal i després a una expansió inter­na­ci­o­nal. Posar el domi­cili a València i a Ala­cant és com posar París a Ale­ma­nya o Roma a Bulgària. No té raó de ser. L’expli­cació que van donar sotto voce és que havien tin­gut una reti­rada molt forta de dipòsits que posava en perill la seva solvència. Les males llengües diuen que alguns grans dipòsits s’havien reti­rat seguint ordres o peti­ci­ons del govern espa­nyol, en una mani­o­bra estu­di­ada i ben cal­cu­lada. Expli­quen també que els pre­si­dents de les enti­tats –Isi­dre Fainé i Josep Oliu– van anar a veure una auto­ri­tat de la Gene­ra­li­tat per expli­car-li els seus propòsits. M’ima­gino que el con­se­ller cor­res­po­nent devia fer un bot que va tocar el sos­tre, però el govern de la Gene­ra­li­tat tam­poc n’ha donat cap expli­cació.

Cata­lu­nya, la comu­ni­tat autònoma que tant havia fet en els segles XIX i XX per man­te­nir uns bancs cata­lans, se n’ha que­dat sense, encara que els ser­veis cen­trals dels dos bancs esmen­tats pot­ser esti­guin en bona part a Cata­lu­nya, cosa que ignoro. Els cata­lans som una mica mesells, i espe­ci­al­ment la bur­ge­sia ben ali­men­tada de diners, que no és sobi­ra­nista i que va periòdica­ment a Madrid a lle­par el dallon­ses a les auto­ri­tats cen­trals. Cap d’ells s’ha quei­xat, ha donat una expli­cació o ha promès un pro­jecte a curt ter­mini. La raó del canvi de domi­cili no té res a veure amb el de Fer­ro­vial, tot i que és la mateixa modi­fi­cació. El fill de Rafael del Pino, home fort de Fer­ro­vial, va viure fa un temps a Ams­ter­dam, un fet que podia fer pen­sar en el pro­jecte que ara es con­ver­tirà en rea­li­tat.

Els res­pon­sa­bles de Cai­xa­Bank i el Saba­dell pro­me­ten que no can­vi­a­ran de parer en el futur, cosa que és una altra bes­ti­esa. La Gene­ra­li­tat també en deu tenir una part de res­pon­sa­bi­li­tat, ja que podria haver dit alguna cosa, encara que fos tímida­ment. Però aquesta por davant del govern cen­tral fa pen­sar en tot menys en una solució sobi­rana. No sé si la decisió ha afec­tat també la borsa de Bar­ce­lona, on els dos bancs cotit­za­ven. En tot cas els can­vis són una prova de la glo­ba­lit­zació dels nego­cis finan­cers. Ara ja no és tan sols Bar­ce­lona qui pateix, sinó també Madrid. Ja veu­rem si el cas de Fer­ro­vial té segui­ment. En tot cas, del que podem estar segurs és que el govern espa­nyol con­ti­nuarà amb la seva labor de dis­mi­nuir la força de l’eco­no­mia cata­lana i de treure’n els ins­tru­ments que poden donar-li força.