Esperant que plogui

Un cop con­fir­mat que la moció d’en Tama­mes ha pas­sat sense pena ni glòria per Cata­lu­nya i ens resig­nem a espe­rar les con­clu­si­ons dels euro­di­pu­tats sobre Pega­sus, i con­ti­nuem espe­rant la sentència a Laura Borràs i comp­tem els dies per a les elec­ci­ons muni­ci­pals, un cop man­tin­guts vius tots aquests temes, veiem que la classe política cata­lana vol dedi­car les hores del dia al pro­blema de la sequera. Ara per ara el mal­de­cap és per al govern. L’opo­sició ha vist una bona opor­tu­ni­tat per car­re­gar con­tra l’exe­cu­tiu, que con­si­dera dèbil, argu­men­tant que no ha fet els deu­res. Des de fora de la política es reclama que es faci urgent­ment un pacte de l’aigua entre el govern, l’opo­sició i els ajun­ta­ments. Fet que ara per ara es veu difícil d’acon­se­guir a la cimera que ha con­vo­cat el govern aquest diven­dres al Palau.

Els experts asse­nya­len que en cas que no plo­gui, calen més cons­truc­ci­ons de des­sa­li­nit­za­do­res, con­ne­xi­ons de xar­xes, reu­ti­lit­zació de l’aigua i rege­ne­ració dels rius. És a dir, molta feina per fer, que passa per una forta inversió que fins ara no s’ha fet tot espe­rant que tard o d’hora plo­gui, com va pas­sar el 2008, quan Cata­lu­nya va patir una forta sequera i el con­se­ller de Medi Ambi­ent, Fran­cesc Bal­ta­sar, va anar a pre­gar a Mont­ser­rat tot i ser agnòstic. Val a dir que pocs dies després va ploure. També va ploure després d’un llarg debat, al prin­cipi del man­dat d’Artur Mas, quan la qüestió estava entre aga­far aigua de l’Ebre o del Roine. Fet que ara seria impos­si­ble perquè qui con­trola l’Ebre i els que con­tro­len el Roine no volen dei­xar anar ni un litre d’aigua mal­grat que sigui un bé comú que s’hau­ria d’allu­nyar de les dis­pu­tes ter­ri­to­ri­als. El fet que fa trenta mesos que no plou amb força pro­vo­carà cime­res, debats par­la­men­ta­ris, pro­ces­sons i precs als sants i les san­tes. L’evidència és que no con­tro­lem la pluja i que hau­rem de con­tro­lar l’aixeta, com diu l’actual publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal. Ens recor­da­rem de santa Bàrbara quan plo­gui.