Un visat per salvar la vista

Neces­sita un visat per sal­var la vista, ve d’un país on l’estratègia repres­siva implica també dis­pa­rar direc­ta­ment als ulls i ja hi ha cap a 500 per­so­nes cegues. Un crim d’estat que com­porta un alt poten­cial simbòlic fàcil­ment iden­ti­fi­ca­ble: que tot­hom enten­gui que no exis­teix el més petit marge per al canvi per més inten­ses que siguin les pro­tes­tes. Però ell, ara mateix, pot sal­var la vista si el món n’és sen­si­ble. Es diu Zaniar Ton­dro, ha com­plert 18 anys i la poli­cia ira­ni­ana el va ferir greu­ment men­tre par­ti­ci­pava en les mobi­lit­za­ci­ons Dona, vida i lli­ber­tat orga­nit­za­des en rebuig a l’assas­si­nat el 16 de setem­bre del 2022 de Mahsa Amini –la jove que no duia cor­rec­ta­ment el vel islàmic. Zaniar Ton­dro té 14 per­di­gons al cap, un dels quals ha impac­tat en el cer­vell i li ha para­lit­zat el cos­tat esquerre del cos; també ha per­dut l’ull dret i està en perill de per­dre l’esquerre. Atesa la per­se­cució que con­ti­nu­ava patint per part dels aia­tol·làs, la família va deci­dir esca­par i dema­nar asil a Tur­quia, que els va igno­rar, i abans que no els depor­tes­sin a l’Iran el 26 de març van pujar a un vai­xell amb des­ti­nació a Itàlia, via Grècia. Les auto­ri­tats gre­gues van rete­nir el vai­xell i el van retor­nar a Tur­quia un cop roba­des les per­ti­nen­ces als viat­gers. Ara estan tan­cats al camp de Mugla, on la salut de Zaniar empit­jora i es tem per la seva vida. Fa falta un visat perquè pugui rebre el trac­ta­ment ade­quat en un país euro­peu: ator­gar-l’hi seria una manera de demos­trar que Occi­dent –més enllà de les parau­les– està al cos­tat de la revo­lució de les dones ira­ni­a­nes, per les quals ell també ha llui­tat.