Escandalitzats

Hi ha qui opina que, si no fos perquè tenim elec­ci­ons a la can­to­nada, tota la polèmica gene­rada pel gag de TV3 sobre la Mare de Déu del Rocío no hau­ria tin­gut tant de ressò. Que no hi hau­ria cas, vaja. O almenys, no d’aquesta volada. Prova d’això seria que el que ori­gi­nal­ment es denun­ci­ava com una ofensa al sen­ti­ment religiós dels devots de la verge s’hagi trans­for­mat en acu­sa­ci­ons de supèrbia i, fins i tot, de racisme con­tra els anda­lu­sos i, més en gene­ral, els espa­nyols. En època elec­to­ral, tot val per fabri­car-ne munició. Ja sé que ens movem en ter­res move­dis­ses, que sem­pre topem a l’hora d’aco­tar el que és l’ofensa i d’inter­pre­tar fins a on pot arri­bar la trans­gressió. Però una cosa és el debat i una altra és l’explo­tació d’un gag amb altres fina­li­tats. Amb tot, el que a mi em sorprèn és el fet que pro­vo­qui més escàndol fer humor d’un símbol religiós –digues-li Rocío o la More­neta– que els atacs a la dig­ni­tat de les per­so­nes que es pro­du­ei­xen diària­ment i que no merei­xen el mateix retret ni esquinçament de ves­ti­du­res. Em refe­reixo a una soci­e­tat que accepti resig­na­da­ment la pobresa com una con­dició estruc­tu­ral o que no s’indigni pels mili­ons que es per­den cada any per culpa del frau fis­cal en detri­ment dels ser­veis públics. Per exem­ple.