Per parlar la seva llengua

Que l’estat del males­tar que ells matei­xos cons­tru­ei­xen invo­qui un aug­ment de la nata­li­tat per evi­tar una supo­sada subs­ti­tució ètnica forma part de la per­sis­tent teo­ria cons­pi­ra­tiva con­tra la població immi­grada a la qual ja ens tenen habi­tu­ats els líders de l’extrema dreta –ara, un minis­tre de Meloni– seguint la for­mu­lació del gran reem­plaçament escam­pada per l’escrip­tor francès Renaud Camus. Res de nou: supre­ma­cisme que intenta fil­trar el dis­curs polític i és res­pon­sa­ble dels atemp­tats con­tra mino­ries per exem­ple als Estats Units i Nova Zelanda. El que pot­ser és menys adver­tit és el virus de l’anti­gi­ta­nisme arre­lat en un munt d’actes quo­ti­di­ans que no acos­tu­men a tenir cober­tura mediàtica; és el que li va pas­sar el 6 d’abril a la peri­o­dista Elena Sirbu a l’aero­port de Chi­si­nau (Moldàvia), on pre­te­nia embar­car cap a Berlín per par­ti­ci­par en una con­ferència trans­na­ci­o­nal de femi­nis­tes: “Després del con­trol de pas­sa­ports, sonà el telèfon. Vaig con­tes­tar amb la llen­gua materna, el romaní, i un indi­vidu em va dir que era agres­siva, de manera que se’m va impe­dir pujar a l’avió.” Elena Sirbu és ben cone­guda per les auto­ri­tats del seu país espe­ci­al­ment per donar suport a través de la pla­ta­forma Romni a les refu­gi­a­des gita­nes d’Ucraïna rebut­ja­des a les fron­te­res i denun­ciar la pas­si­vi­tat del govern de Maia Sandu. Una acti­vista incòmoda que no calla davant les dis­cri­mi­na­ci­ons i que parla la seva llen­gua als espais públics, rei­vin­di­cant el dret a la lliure expressió de la població gitana, ho podem com­pren­dre molt bé. Qui se’n sent agre­dit queda ben retra­tat!