L’ordre i el feixisme

El cas de la casa ocu­pada de la Bona­nova és un bon exem­ple de com el fei­xisme va sovint de la mà dels dis­cur­sos pre­te­sa­ment més orde­nats i asse­nyats. De l’excés d’ordre en surt el desor­dre. De la por al caos en surt el caos. Acu­mu­lem anys de dis­cur­sos que cri­mi­na­lit­zen l’ocu­pació, que l’exa­ge­ren, la defor­men, la con­ver­tei­xen en una amenaça urgent i imme­di­ata. Anys con­ven­cent la gent que vigili amb l’apar­ta­ment de la platja, d’anun­cis d’alar­mes, de petició de duresa des de les ones i els dia­ris més monàrquics i mode­rats. Anys de fer creure a la gent que cal pro­te­gir els pobres pro­pi­e­ta­ris inde­fen­sos davant l’abús d’uns energúmens que s’apro­fi­ten d’unes lleis dic­ta­des amb un excés d’ingenuïtat pro­gres­sista.

Tant és que tot això sigui men­tida. Els dis­cur­sos fake de l’ordre ens han por­tat a imat­ges com les de la Bona­nova, amb l’extrema dreta pas­se­jant múscul de gimnàs i tatu­atge car­ce­rari pels car­rers de la ciu­tat a les por­tes d’unes elec­ci­ons, con­ver­tint en car­nassa elec­to­ral uns ocu­pes, els de la plaça Bona­nova, que no eren una amenaça con­creta per a cap veí de la zona. El desor­dre creat per tants ter­tu­li­ans i edi­to­ri­als d’ordre hau­ria de fer-los caure la cara de ver­go­nya. S’han dedi­cat a crear, dis­tor­si­o­nar i ampli­fi­car un pro­blema que no exis­tia quan són els bancs, els grans teni­dors, els que amb la seva acti­tud espe­cu­la­tiva per­me­ten que molts pisos es man­tin­guin buits men­tre con­ti­nuen esca­lant dramàtica­ment els preus del llo­guer, i no actuen amb la diligència judi­cial necessària quan alguns d’ells són ocu­pats, no sem­pre amb inten­ci­ons de viure-hi ni com a lluita ideològica, com ara els anar­quis­tes de la Bona­nova, sinó per peti­tes màfies que extor­si­o­nen els veïns pro­pers i el mateix banc. Però, en lloc d’asse­nya­lar els veri­ta­bles cul­pa­bles, enviem fei­xis­tes a mani­fes­tar-se con­tra un colla de punkis. L’ordre era això, senyors de la mode­ració?