Prou de cartells electorals

Hi ha coses que no can­vien mai, per més que ens irri­tin i que les hàgim denun­ciat mil vega­des. Aquí teniu els car­tells elec­to­rals degra­dant, de nou, l’espai públic. Car­tells, pan­car­tes i ban­de­ro­les ridículs, la majo­ria de les vega­des, amb el pri­mer pla inva­siu del can­di­dat/a a l’alcal­dia acom­pa­nyat d’un eslògan més buit que les arques del muni­cipi. Exhi­bits en qual­se­vol indret sense cap res­pecte per l’estètica urbana o de manera repe­ti­tiva, un rere l’altre pen­jant dels fanals que flan­que­gen car­rers, car­re­te­res o avin­gu­des. Quin sen­tit té con­ti­nuar col·locant aquests pòsters? I, si es fa, per què no es con­cen­tren de manera orde­nada, en espais reser­vats ad hoc per a la publi­ci­tat elec­to­ral? Per no par­lar de l’endemà, i l’altre i l’altre, quan, pas­sa­des les vota­ci­ons, encara els tenim allà, mal­me­sos, estri­pats, pen­gim-pen­jam, sense que ningú tin­gui pressa per reti­rar-los. Per què accep­tem la llet­jor i la con­ta­mi­nació visual amb tanta faci­li­tat? Bé prou que ens hem d’empas­sar edi­fi­cis mons­tru­o­sos que tren­quen tota l’har­mo­nia de la façana urbana –si és que mai l’ha tin­guda–, però sí que podem evi­tar aquest des­ple­ga­ment ofen­siu de pro­pa­ganda envaint el nos­tre entorn imme­diat. Ens quei­xem de la falta de nete­dat de les ciu­tats. Dei­xem d’embru­tar-les!