Llistes fantasma

Com cada cop que hi ha elec­ci­ons muni­ci­pals, es repe­teix a Cata­lu­nya el feno­men para­nor­mal de les llis­tes fan­tasma. Els espec­tres pro­li­fe­ren als pobles d’arreu del país: fins i tot apa­rei­xen, enmig de la fos­cor de la negra nit, car­tells elec­to­rals amb retrats de per­so­nes que cap dels autòctons no havia vist en sa vida. El fet ens recorda les cares de Bélmez, sor­gi­des a Anda­lu­sia als anys setanta del segle pas­sat, o la periòdica apa­rició de figu­res antro­po­mor­fes en alguna tor­rada de pa de mot­lle feta en una casa de l’Oest Mitjà dels Estats Units. No sé si aquests ros­tres pen­jats als fanals venen d’allò que es deno­mina vaga­ment com “el més enllà”, però segur que venen de més enllà dels límits del terme muni­ci­pal. Els impul­sors d’aquesta moda­li­tat de can­di­da­tu­res són, com sem­pre, el PP i el PSC, que inten­ten emmas­ca­rar ver­go­nyo­sa­ment la seva escassa implan­tació ter­ri­to­rial recor­rent a mili­tants d’arreu de l’Estat. Es tracta de poder dir que han pre­sen­tat un munt de can­di­da­tu­res i, ja de pas, arre­ple­gar algu­nes dese­nes de sufra­gis des­pis­tats que ser­vei­xin per com­pu­tar a la Dipu­tació, al Con­sell Comar­cal i ras­car alguna sub­venció més. Dei­xant de banda les bro­mes sobre parapsi­co­lo­gia, la con­for­mació d’aquesta mena de llis­tes és una manca de res­pecte evi­dent cap als ciu­ta­dans i un abús que s’apro­fita de les esclet­xes de la lega­li­tat. Després de trac­tar milers de per­so­nes com si fos­sin xim­ples, sor­ti­ran tots, soci­a­lis­tes i pepe­ros, a lamen­tar la des­a­fecció política i el descrèdit de la democràcia. En el cas dels soci­a­lis­tes, per a més inri, resulta que pre­te­nen mos­trar-se com a alter­na­tiva de govern a Cata­lu­nya. Suposo que, quan hi hagi elec­ci­ons al Par­la­ment, la gent estarà molt agraïda del menys­preu rebut al seu muni­cipi amb una lamen­ta­ble pro­posta for­mada per mili­tants del PSOE de Sal­va­ti­erra de San­ti­ago, Villa­nu­eva de la Reina i Tórto­les de Esgueva.