Reconèixer els talibans?

Amb el seu moto­carro habi­li­tat com a bibli­o­teca ambu­lant recor­ria les zones rurals del país, el veiem amb un grup d’alum­nes asse­gu­des a terra fent rot­llana i repe­tint les lliçons. És Matiu­llah Wesa, i el 27 de març fou detin­gut per haver rea­lit­zat acti­vi­tats il·legals que són jus­ta­ment haver fun­dat i diri­git un col·lec­tiu de més de 3.000 volun­ta­ris que fan cam­pa­nya pel dret a l’edu­cació de les nenes vul­ne­rat des que els tali­bans van tor­nar al poder, l’agost del 2021. No diu el seu nom, té 17 anys i des del desem­bre que s’ha d’ama­gar: estu­di­ava pri­mer de medi­cina, la van con­vo­car per a un exa­men/trampa i els fona­men­ta­lis­tes li van comu­ni­car –i a la resta de com­pa­nyes– que ja no podien anar a la facul­tat i que s’havien de casar i tan­car-se a casa. Va fugir, però la van seguir i van matar el seu pare, que inten­tava pro­te­gir-la. Pro­hi­bit estu­diar, tre­ba­llar, mani­fes­tar-se, la per­se­cució de les dones és cada vegada més ferotge, i les que pro­tes­ten són apa­llis­sa­des, atro­pe­lla­des, empre­so­na­des per cor­rupció moral, tor­tu­ra­des, vio­la­des, des­a­pa­re­gu­des... milers de nenes han estat enve­ri­na­des a les esco­les i mol­tes, sot­me­ses a un matri­moni forçat. Pot­ser que no ho obli­dem, que no obli­dem que l’atro­ci­tat avança mal­grat que hagi per­dut presència en els mit­jans i tam­poc que un 70% de la població neces­sita ajuda huma­nitària –men­jar–. En aquest con­text, pre­o­cupa que l’ONU s’esti­gui plan­te­jant un cert reco­nei­xe­ment del règim bus­cant la seva hipotètica mode­ració. Reco­nei­xe­ment de què? D’un sis­tema inhumà basat en la humi­li­ació i cru­el­tat con­tra les dones? Mode­ració, de què? Estan obses­si­o­nats amb la “puri­fi­cació islàmica”, és la seva raó de ser. La bèstia ali­men­tada mai no fa con­ces­si­ons perquè és més forta.