Quan Espanya colla massa

Dues acci­ons en dos dies. Ahir l’Audiència Naci­o­nal, per mitjà del jutge Garzón, va fer un pas deci­siu per il·lega­lit­zar ANB (l’Asso­ci­ació Naci­o­na­lista Basca) i EHAK (el Par­tit Comu­nista de les Ter­res Bas­ques). La vigília el Tri­bu­nal Suprem con­dem­nava l’expre­si­dent del Par­la­ment basc, Juan María Atutxa, per haver desobeït l’ordre de dis­sol­dre Sozi­a­lista Abert­za­leak el 2005, després de la il·lega­lit­zació de Bata­suna. Empe­ti­tir la democràcia a base d’il·lega­lit­zar idees i con­dem­nar la Mesa de tot un Par­la­ment és poc intel·ligent. Fer pas­sar els mem­bres de la Mesa basca en aquell moment, Atutxa, Kontxi Bil­bao i Gorka Knörr, per còmpli­ces dels assas­sins és no haver entès res. O, molt pit­jor encara, és haver inter­pre­tat que, pel bé de la uni­tat d’Espa­nya, cal posar en marxa una maquinària per­versa. L’excusa és aca­bar amb ETA, però l’objec­tiu també és clar: esca­nyar tant com es pugui l’auto­no­mia política, en aquest cas, del País Basc. A l’hora de collar els naci­o­na­lis­mes que fan nosa (que són tots els que no són l’espa­nyol), el PSOE s’assem­bla massa al ves­sant més fatxa del Par­tit Popu­lar.

Sort del lehen­dakari. Ahir Ibar­retxe, amb el suport del seu govern, va lle­gir un comu­ni­cat con­tun­dent en què adver­tia dels ris­cos d’unes mesu­res que han aca­bat per per­se­guir judi­ci­al­ment les màximes ins­ti­tu­ci­ons bas­ques i els seus repre­sen­tants més qua­li­fi­cats, esco­llits pel poble. Ibar­retxe con­si­dera que, amb el “cas Atutxa”, l’Estat espa­nyol “està tren­cant, cons­ci­ent­ment i per­ma­nent­ment, el pacte de con­vivència asso­lit durant la Tran­sició”. Té raó també el lehen­dakari quan recorda que Aznar i Zapa­tero, més que par­lar amb Bata­suna, nego­ci­a­ven direc­ta­ment amb ETA i no va pas­sar mai res. Men­tres­tant, Espa­nya es dis­treu veient que és un Estat que no és capaç ni de tro­bar una lle­tra per al seu himne sense mun­tar un espec­ta­cle de pan­de­reta.