Cipriano, “suïcidat” al quarter

Aque­lles morts acci­den­tals i els suïcidis al quar­ter i els fugats i els trets per l’esquena i les tru­ca­des de mati­nada i els des­a­pa­re­guts i aquells mili­tants anti­fran­quis­tes. Ahir la con­se­llera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Uba­sart, va des­plaçar-se al poble gra­nadí de Huétor Tájar per lliu­rar a la família les des­pu­lles de Cipri­ano Mar­tos, afi­liat al PCE (M-L), detin­gut, tor­tu­rat i assas­si­nat ara fa cin­quanta anys tot i que la versió ini­cial es refe­ria a un acci­dent labo­ral del qual no havia sobre­vis­cut. Un altre crim del fran­quisme en aquest cas con­tra el fill d’uns cam­pe­rols pobres, nas­cut el 1942 i emi­grat a Morón de la Fron­tera, Teruel, Saba­dell, Ter­rassa i Reus, que fou jor­na­ler, miner i obrer del tèxtil i de la cons­trucció, un jove quasi anal­fa­bet que al barri de Ca n’Oriac (Saba­dell) prengué consciència social i política i s’incor­porà a la lluita clan­des­tina. El van engan­xar el 24 d’agost del 1973 a Igua­lada, on repar­tia pro­pa­ganda i havia par­ti­ci­pat en pin­ta­des que pro­cla­ma­ven “Ni Franco, ni rei, ni ian­quis” i, després de dos dies d’inten­sos inter­ro­ga­to­ris al quar­ter de la Benemèrita de Reus, el 27 fou tras­lla­dat a l’hos­pi­tal per curar-se d’una into­xi­cació. Quina? Van dir els agents que en un moment de dis­tracció Cipri­ano Mar­tos havia inge­rit àcid sulfúric i altres líquids que s’usen per a la fabri­cació de còctels Molo­tov. Renoi, quin bell des­cuit! Ja serien ganes per part d’ells de dei­xar el ter­ro­rista sol amb el mate­rial a l’abast; i per part d’ell d’enve­ri­nar-se fins a l’extrem d’una ter­ri­ble ago­nia de vint-i-un dies. Deu haver-hi una altra expli­cació no gaire difícil de cap­tar, sabent també que el cos fou enter­rat en una fossa comuna i que als pares no se’ls per­meté veure’l. L’acte d’ahir a Huétor Tájar és la mínima repa­ració necessària davant la impu­ni­tat.