Sí que els van deixar morir

“Vostès pen­sen que el govern podia sal­var les vides de dese­nes de per­so­nes i no ho va fer?”, pre­gun­tava ofesa la pri­mera minis­tra ita­li­ana, Gior­gia Meloni, després del nau­fragi a tocar de Stec­cato di Cutro en què van morir 94 migrants, 35 dels quals eren menors, la majo­ria fugi­tius de l’Afga­nis­tan (el 26 de febrer a la mati­nada). Doncs sí, senyora minis­tra, estalviï’s la sobre­ac­tu­ació perquè això és jus­ta­ment el que pen­sem, i a més n’hi ha constància: tot i la infor­mació trans­mesa de l’estat de l’embar­cació i de l’estat del mar, no van moure ni un dit per auxi­liar els refu­gi­ats i ara no entrem en el detall de les comu­ni­ca­ci­ons entre Fron­tex, la poli­cia de dua­nes i les patru­lle­res de la Guàrdia Cos­ta­nera, que els hau­ria de fer caure la cara de ver­go­nya si no fos que el cinisme els pro­te­geix d’un sen­ti­ment tan incòmode. Són vostès els que impo­sen difi­cul­tats a les ONG que fan ope­ra­ci­ons de res­cat –el vice­pre­si­dent Sal­vini les acusa d’orga­nit­zar i finançar els viat­ges–; són vostès els valents que s’acar­nis­sen amb els més dèbils pen­sant que els surt gra­tis: més de 26.000 ofe­gats al Medi­ter­rani en els últims deu anys, la majo­ria inten­tant arri­bar a Itàlia; són vostès els que posen pals a les rodes d’un pos­si­ble i cada vegada més llunyà pacte comu­ni­tari per abor­dar huma­nitària­ment l’èxode –tot i que Europa diu que neces­sita mà d’obra, en qui­nes con­di­ci­ons en vol?–; són vostès, l’extrema dreta, que men­tei­xen sense escrúpols i agi­ten l’espan­tall de la xenofòbia i l’odi per gua­nyar elec­ci­ons. A nosal­tres ens toca ser lúcids i saber que de vostès ningú no en surt indemne, com deia Mar­tin Niemöller res­pecte als nazis: “Van venir a bus­car els comu­nis­tes, els soci­a­lis­tes, els sin­di­ca­lis­tes, els jueus, i no vam pro­tes­tar; quan em van venir a bus­car a mi ja no que­dava ningú.”