Confiança

“Si inves­tir Sánchez sig­ni­fica no defen­sar Cata­lu­nya, no ho farem.” “Estem en l’esce­nari que no se’l pot inves­tir. Ha men­tit a tot­hom.” “Només inves­ti­rem Sánchez si posa data i pre­gunta al referèndum.” Les afir­ma­ci­ons ante­ri­ors cor­res­po­nen a alguns dels can­di­dats que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons espa­nyo­les. No hem posat el nom ni el par­tit, però es poden deduir fàcil­ment. Tam­poc hem vol­gut recu­pe­rar exem­ples en què els matei­xos polítics han fet pro­me­ses que han aca­bat incom­plint. Qui no recorda el dipu­tat que va asse­gu­rar “En 18 mesos dei­xaré el meu escó per retor­nar a la República Cata­lana”? Encara el manté. O el regi­dor que va pro­me­tre “No par­ti­ci­pa­rem en cap tri­an­gu­lació amb el PP”? Hi va par­ti­ci­par. O el diri­gent que va afir­mar “No pac­ta­rem amb els que van ava­lar el 155”? Hi va pac­tar. Nikita Khrus­xov, el líder de l’antiga Unió Soviètica, deia que “tots els polítics són iguals: pro­me­ten cons­truir un pont fins i tot on no hi ha riu”. Segur que exa­ge­rava. No tots són iguals, com tam­poc ho són els fus­ters o els juga­dors de cri­quet. Però, en ter­mes gene­rals, es fa difícil con­fiar-hi. I sense con­fiança no es poden esta­blir com­pli­ci­tats.