No marxem de casa per gust

De nou morts al Medi­ter­rani? I això quan el fet pot ser notícia. Perquè quan les morts no són notòries pot­ser ni ens n’assa­ben­tem. Les notícies del Medi­ter­rani es fan repe­ti­ti­ves perquè sabem quin pot ser el con­tin­gut de la notícia un cop lle­git el títol? O real­ment neces­si­tem lle­gir notícies que rela­tin el perquè, més que el com, a on i què suc­ce­eix allà a baix. Mol­tes per­so­nes sur­ten de casa per bus­car opor­tu­ni­tats, el que passa és que algu­nes sur­ten per aven­tu­rar opor­tu­ni­tats, i n’hi ha d’altres que, després d’intents de tras­pas­sar les bar­re­res burocràtiques esta­bler­tes (i això si en tenen l’opor­tu­ni­tat), dei­xen la seva terra, família, amics... per ini­ciar un camí incert i sense final segur. Difícil de resu­mir en un sol arti­cle. Què els separa? Un fet estruc­tu­ral que apa­rent­ment sem­bla que esti­gui estu­diat i s’hi esti­gui tre­ba­llant i que podem veure que no és sufi­ci­ent per curar els mals de l’escla­vi­tud i la (neo)colo­nit­zació. Pot­ser hi ha neces­si­tat de saber dels cos­sos que veiem de manera sis­temàtica als mit­jans perquè no ens pas­sin des­a­per­ce­buts i comen­cem a qüesti­o­nar si l’expli­cació que s’ofe­reix al res­pecte és sufi­ci­ent per gene­rar un canvi que arros­se­guem històrica­ment, i d’allò que ja s’està fent: n’hi ha prou amb la cari­tat inter­na­ci­o­nal, amb els plans i pro­jec­tes per millo­rar els ele­ments del sis­tema des­ti­nats als països d’ori­gen? Clara­ment hi ha una res­pon­sa­bi­li­tat per part d’aquells que fan les polítiques, però també de la població que es governa. Lla­vors, com rever­tim que infra­va­lo­rar i des­hu­ma­nit­zar la immi­gració sigui un dis­curs absurd i inco­he­rent dins d’unes soci­e­tats que es pro­po­sen defen­sar els drets humans i la justícia social? I, en tot cas, la mateixa absur­di­tat i inco­herència amb el dina­misme de les per­so­nes arreu del món, que és un fet i és impa­ra­ble. Que les per­so­nes que arri­ben i les que es que­den al Medi­ter­rani es mouen per con­seqüències estruc­tu­rals històriques i no pas per gust? Els dis­cur­sos extrems en con­tra d’aquesta experiència dura encaixa perquè no estem res­po­nent a les pre­gun­tes ante­ri­ors? Està clar que hi ha una clara neces­si­tat d’expli­car per com­ba­tre’ls. Amb pro­pos­tes que res­pon­guin més als pro­ble­mes de fons i apro­par-nos més a la cons­ci­en­ci­ació social que la defensa dels drets humans i la justícia social es fa des de i fora de casa.