I què diria Fuster?

El cor demana relle­gir Fus­ter. Amb l’excusa afe­gida que fa res se’n cele­brava el cen­te­nari, el moment és l’ideal per res­ca­tar de l’estan­te­ria aquell exem­plar de Nosal­tres, els Valen­ci­ans, que acu­mula més pols del que és rao­na­ble, i que pro­cla­mava allò de: “Dir-nos valen­ci­ans és la nos­tra manera de dir-nos cata­lans.” Tota defensa de la iden­ti­tat sin­gu­lar col·lec­tiva agra­eix exàmens crítics com el que ens ocupa, i més quan des del Nord molts cops hem mirat el Sud amb exces­siva con­des­cendència, quan no des­deny, pel fet que allà un dia van deci­dir viure la cata­la­ni­tat a la seva manera. Ara, però, la visió des del Prin­ci­pat és de pre­o­cu­pació, i amb tota la raó del món. El PP ja no li fa cap fàstic, a les por­tes d’unes elec­ci­ons esta­tals, pac­tar el que cal­gui amb Vox rega­lant-li ja direc­ta­ment càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals de pri­mer nivell. Siguin tore­ros, mal­trac­ta­dors en potència o el que faci falta. Però la cosa no s’acaba aquí. Ali­men­tant aquell loca­lisme, que és l’avant­sala del pro­vin­ci­a­nisme espa­nyo­lista més ranci con­tra el qual tant va bata­llar Fus­ter, uns i altres ja no neces­si­ten amar­gar-se de res, i també han acor­dat un veri­ta­ble full de ruta de des­trucció sis­temàtica no ja només de la llen­gua, sinó de tot allò sos­pitós de català, i que en ter­mes cul­tu­rals, soci­als i iden­ti­ta­ris pot tenir con­seqüències devas­ta­do­res. No és menys cert, però, que el bifac­hito es tro­barà davant d’una soci­e­tat civil, al País Valencià i també a les Illes, que no és pre­ci­sa­ment de les que s’arron­sen, ja que està orga­nit­zada i té l’esquena bre­gada a l’hora de plan­tar cara a segons què i segons qui. Ara sí, enti­tats i col·lec­tius de base són real­ment l’última trin­xera. Però compte amb la ingenuïtat. Perquè no és el mateix tenir un govern com­promès en la defensa de la llen­gua, que enfron­tar-se a un que hi és ober­ta­ment hos­til. Un avís per a nave­gants, i molt espe­ci­al­ment per a aquells puris­tes de la causa que no paren de donar la llauna pro­pug­nant abs­ten­ci­ons en nom de segons què, i que seran els pri­mers a posar el crit al cel quan plo­guin plan­to­fa­des.