Ravensbrück amb Rosa Toran

“Bai­xem a l’estació de Fürsten­berg, d’un vagó atapeït de cos­sos pudents, alguns inerts, i veiem por­tes i fines­tres bar­ra­des al nos­tre pas i una gent que no ens vol mirar. Ens des­pu­llen, desin­fec­ten, mar­quen com bèsties i enta­fo­ren en bar­ra­cons estrets i humits. Tenim fred, ni l’uni­forme ni la manta ens escal­fen; i gana, l’aigua tenyida i el tros de pa ens afe­blei­xen dia dar­rere dia. Han cal­cu­lat en un any la nos­tra mit­jana de vida pro­duc­tiva, perquè de tre­ba­llar tre­ba­llem molt: des­se­quem els aigua­molls, mun­tem apa­rells elèctrics per a la Sie­mens, cosim roba mili­tar i fabri­quem bales, no tan de pressa com vol­drien perquè fem sabo­tatge, si bé ells es pen­sen que les repu­bli­ca­nes espa­nyo­les som gan­du­les com ho són tots els pobles infe­ri­ors a la seva magnífica raça ària; si sabes­sin de la nos­tra eficàcia ens pen­ja­rien. Hi ha infants amb ulls de vell que mai no plo­ren perquè no els arra­bas­sin de les mares i com­pa­nyes que patei­xen de forma atroç des que han tor­nat de la infer­me­ria; d’altres no n’han tor­nat, les han infec­tat de tumors malig­nes i de gan­grena gasosa. Sen­tim ràbia i odi cap a les guar­di­a­nes i ten­dresa entre nosal­tres, i és perquè ens aju­dem que sobre­vi­vim. Surt fum de la xeme­neia i tenim por, sen­tim el so de les cam­pa­nes i ima­gi­nem que toquen a lli­ber­tat.” Frag­ment del repor­tatge Acom­pa­nyant la Neus (Neus Català, pre­so­nera a Ravensbrück), de Pau Lanao i Carme Vinyo­les, publi­cat a Presència el juny del 2003. Avui, en record i home­natge a la his­to­ri­a­dora Rosa Toran, que va ser pre­si­denta de l’Ami­cal de Maut­hau­sen, infa­ti­ga­ble inves­ti­ga­dora de la depor­tació i pro­mo­tora de viat­ges amb estu­di­ants als camps (com el que va moti­var el repor­tatge) per man­te­nir viva la memòria d’aquell hor­ror que mai més s’hau­ria de repe­tir.