Sistema educatiu (1)

Els punts que expo­saré sobre el sis­tema edu­ca­tiu són dis­cu­ti­bles. Escric, per tant, des de la plena consciència de fal·libi­li­tat, només mogut per la intenció d’apun­tar una bate­ria de refle­xi­ons que con­si­dero opor­tu­nes.

Crec que a les ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves públi­ques cada cop se les pro­grama més perquè facin una funció de con­tenció social i de sal­va­guarda política. Per exem­ple. Es decre­ten uns hora­ris esco­lars con­ce­buts sobre­tot per dis­si­mu­lar que els governs no fan res con­tra l’abús en els hora­ris labo­rals d’uns adults moguts per una pre­o­cu­pació neta­ment justa: ¿què en faig, dels fills, men­tre jo tre­ba­llo? El peda­gog Daniel Pen­nac porta dècades denun­ci­ant “la durada absurda de les jor­na­des esco­lars”. Però en comp­tes d’actuar sobre un sis­tema labo­ral explo­ta­dor i en comp­tes de plan­te­jar un model edu­ca­tiu poli­facètic i inte­gral (acti­vi­tats artísti­ques, cre­a­ti­ves, espor­ti­ves, de reforç... als matei­xos cen­tres esco­lars), s’aposta per una fórmula barata i d’un resul­ta­disme polític curt­ter­mi­nista: marcs hora­ris esgo­ta­dors amb un accent exclu­siu sobre la dimensió acadèmica, fet que als ins­ti­tuts de secundària implica que un alumne s’hagi d’aixe­car a les 7 del matí, fer 6 hores de classe i començar a dinar a... 2/4 de 4 de la tarda! D’això se’n diu matar la gallina dels ous d’or.

Més. Sense tenir recur­sos sufi­ci­ents, les ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves públi­ques han de foca­lit­zar-se cada cop més en la inte­gració pri­o­ritària­ment social d’un alum­nat que pre­senta casuísti­ques con­duc­tu­als i soci­o­e­conòmiques molt com­ple­xes. Són qua­dres des­bor­dats i des­bor­dants per a un sis­tema edu­ca­tiu que si bé no renun­cia a afron­tar la rea­li­tat social, tam­poc dis­posa de cap vareta màgica per fer el que se li exi­geix: pal·liar aquesta rea­li­tat social ten­ta­cu­lar i precària en tants i tants aspec­tes. Més encara. L’exalçament de models soci­als que trans­me­ten valors nefas­tos este­ri­litza la capa­ci­tat de la comu­ni­tat edu­ca­tiva. A aquests gegants con­fo­sos amb molins de vent em refe­riré en el pròxim arti­cle.