Opinió

Tribuna

Pacificar el món

“La violència institucionalitzada i la injustícia estructural són la violència més originària i una de les arrels més importants de les altres formes de violència social
“El treball per la pau és inseparable de la lluita per la justícia, de la defensa de la igualtat de drets entre homes i dones i de la protecció dels drets de la naturalesa

L’anhel de pau està ins­crit en el nucli més pre­gon de tot ésser humà. La pau, tal com ense­nya sant Agustí d’Hipona, deriva de l’ordre, de l’har­mo­nia de les parts. És la tran­quil·litat en l’ordre. Quan hi ha un desa­just o un dese­qui­li­bri de for­ces es pro­du­eix una des­com­pen­sació que altera la pau i d’aquí neix el con­flicte. Aquesta relació entre ordre i pau per­met enten­dre mol­tes ten­si­ons i dese­qui­li­bris tant en l’àmbit microcòsmic –el jo i la seva cir­cumstància– com en el macrocòsmic, els Estats entre si.

Men­tre hi hagi injustícia social, és a dir, dese­qui­li­bri en la dis­tri­bució dels béns de la natura, hi haurà, necessària­ment, desor­dre i aquest desor­dre genera el con­flicte. És un eufe­misme refe­rir-se al nou ordre del món, men­tre en aquest supo­sat nou ordre hi ha mili­ons d’éssers humans que no poden viure la seva existència en con­di­ci­ons mínima­ment dig­nes. Més que d’ordre, s’hau­ria de qua­li­fi­car de des­ga­vell pla­ne­tari. Per molt que es mul­ti­pli­quin els mètodes de vigilància i de con­trol, el desor­dre genera un con­flicte que, tard o d’hora, esclata. Men­tre no es reco­ne­guin els drets fona­men­tals de les per­so­nes, no pot haver-hi pau. Si la pau depèn de l’ordre que som capaços de for­jar amb el nos­tre enginy, la pau és, necessària­ment, un bé efímer, perquè els petits ordres que cons­truïm són fràgils i incon­sis­tents i sem­pre estan amenaçats, tant per for­ces exter­nes com inter­nes que fan tron­to­llar l’equi­li­bri de les parts.

La pau és un dels béns més esti­mats, però, a la vegada, un dels més fràgils i pre­ca­ris. Cal insis­tir, un cop més, que no és sola­ment l’absència de guerra, tot i que l’absència de guerra és la pri­mera con­dició per a la pau. Com deia Joan XXIII a Pacem in ter­ris, publi­cada ara fa sei­xanta anys, no hi pot haver una pau dura­dora, ni en l’inte­rior dels països ni entre les naci­ons, sense un per­ma­nent esforç de veri­tat, de justícia, de soli­da­ri­tat i de lli­ber­tat.

La pobresa injusta i crei­xent que pateix, per exem­ple, l’Amèrica Lla­tina és, com diu el teòleg de l’alli­be­ra­ment Jon Sobrino, en si mateixa una violència con­tra les majo­ries pobres i con­du­eix irre­mis­si­ble­ment a con­flic­tes vio­lents; és en si mateixa un atemp­tat con­tra la pau i, en defi­ni­tiva, una violència con­tra els pobres i els seus drets fona­men­tals.

Els teòlegs de l’alli­be­ra­ment defi­nei­xen aquesta situ­ació com a violència ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada i injustícia estruc­tu­ral i con­si­de­ren que és la violència més ori­ginària i una de les arrels més impor­tants de les altres for­mes de violència social. La violència estruc­tu­ral se sol impo­sar a través de la violència repres­siva, men­tre que la revo­lu­cionària sor­geix com una res­posta, mol­tes vega­des, ine­vi­ta­ble, enfront de la injustícia estruc­tu­ral. Això, natu­ral­ment, no la jus­ti­fica moral­ment, perquè tota vida humana ha de ser res­pec­tada i esti­mada i la violència sola­ment genera més violència, en una espi­ral sense fi; però la violència reac­tiva no és una casu­a­li­tat, sinó que és una res­posta. Només si es tre­ba­lla con­tra la violència estruc­tu­ral es podrà dis­sol­dre la violència reac­tiva.

Cal recor­dar, també, la violència con­tra les dones en tots els àmbits de la seva existència: domèstic, labo­ral, polític, econòmic i religiós. Fa més de tres dècades, l’escrip­tora afro­a­me­ri­cana Nto­zake Shange des­cri­via en un breu poema la situ­ació de violència a què es veuen sot­me­ses les dones en molts països del món: “Cada tres minuts –deia–, una dona és col­pe­jada / cada cinc minuts, una dona és vio­lada / cada deu minuts, una nena és forçada... / cada dia apa­rei­xen en car­re­rons, en els seus llits, en el replà d’una escala / cos­sos de dona”.

El tre­ball per la pau és inse­pa­ra­ble de la lluita per la justícia, de la defensa de la igual­tat de drets entre homes i dones i de la pro­tecció dels drets de la natu­ra­lesa. Cal donar a cadascú el que li cor­res­pon, cal esten­dre la justícia dis­tri­bu­tiva al con­junt del pla­neta, si ver­ta­de­ra­ment desit­gem viure en una terra en pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia