Són altres temps

El 23 d’octu­bre s’ha cele­brat l’acte final de la cam­pa­nya per l’Esta­tut, que no es votarà un diu­menge, sinó un dia fei­ner –tal com es fa en els pri­mers anys de la democràcia–, i els dos dia­ris el recu­llen a tota pàgina. L’Avui remarca les opi­ni­ons dels prin­ci­pals líders polítics que par­ti­ci­pen en l’acte uni­tari. El Punt Diari des­taca en el titu­lar el sen­ti­ment majo­ri­tari: “Merei­xem auto­go­ver­nar-nos.” A Madrid també ho pen­sen? Ja ho veu­rem. Ha estat un acte històric, però no prou impor­tant perquè ho recu­lli en directe la tele­visió espa­nyola. “Feliç reflexió”, diu en l’acu­dit del nino­taire Cesc un home ben ves­tit a un altre de més humil. Excel·lent resum. L’Esta­tut ha de ser vist com una llei trans­ver­sal que afecta tot­hom, sigui de la classe social que sigui. Són, cer­ta­ment, altres temps.