La unilateralitat és d’ells

De tan sen­tit ja no ens hau­ria de fer gràcia, però com que diria que tots ho vam viure més d’una vegada quan érem petits no podem evi­tar iden­ti­fi­car-nos-hi: la tele dei­xava d’eme­tre; pri­mer pas: revi­sar si era culpa nos­tra; segon pas: dir “és d’ells”. I així, tot i que sense tele, teníem la tran­quil·litat de saber que no hauríem de can­viar l’apa­rell perquè el motiu pel qual l’invent no anava era res­pon­sa­bi­li­tat d’ells, dels altres. Doncs amb la uni­la­te­ra­li­tat passa igual: és d’ells. A Espa­nya hi pot haver un acord històric que per­metrà la inves­ti­dura de Pedro Sánchez com a pre­si­dent de l’Estat. Històric: aquest és l’adjec­tiu que s’ha d’asso­lir segons el pre­si­dent Puig­de­mont, la per­sona que deci­dirà si es fa o no es fa. Els soci­a­lis­tes n’hau­rien de pren­dre més consciència, ja que històric va en con­tra de fer el de sem­pre. I, per tant, hau­rien de començar a mirar de no impo­sar què pot pen­sar o defen­sar amb qui vols arri­bar un acord. No hi ha res més uni­la­te­ral. De fet, és un debat pel dis­curs sense cap mena de pos­si­bi­li­tat de ser apli­cat. És una demanda que no es pot com­plir. En cas que se signés a qui afec­ta­ria aquest acord? Per­sona, direcció, par­tit, Par­la­ment, país… Com es garan­ti­ria no sub­ver­tir-lo? D’uni­la­te­ra­li­tats d’ells, dels espa­nyols, els cata­lans n’hem patit força fa anys. Que no puc dir de tots els espa­nyols perquè em refe­riré prin­ci­pal­ment a polítics, governs i estruc­tu­res de l’estat? No hi he vist gaire ciu­ta­dans en con­tra… Dir que mai accep­taràs pac­tar un referèndum amb Cata­lu­nya per saber què pensa la gent que hi viu és uni­la­te­ra­li­tat. No com­plir les inver­si­ons és uni­la­te­ra­li­tat. El model de finançament d’espoli fis­cal que ens impo­sen és uni­la­te­ra­li­tat. No per­me­tre selec­ci­ons espor­ti­ves cata­la­nes és uni­la­te­ra­li­tat. Tal com ho era pro­hi­bir par­lar en català al congrés o no defen­sar l’ofi­ci­a­li­tat del català a Europa. L’acord no peri­lla perquè els cata­lans no accep­tem esbor­rar-nos, sinó perquè la uni­la­te­ra­li­tat és d’ells.