Un error de greus conseqüències

Tres nens d’entre 3 i 12 anys que assis­tien al trac­ta­ment de diàlisi a la Vall d’Hebron van ser infec­tats amb el virus de l’hepa­ti­tis C. Es des­co­neix com es va pro­duir el con­tagi perquè es tracta d’una malal­tia que no té res a veure amb el trac­ta­ment que seguien. Tam­poc se sap exac­ta­ment la mag­ni­tud de la infecció, ja que s’han revi­sat 14 menors més que van pas­sar per la mateixa uni­tat d’hemodiàlisi, però encara en fal­ten qua­tre. Per tant, ara com ara no sabem quants paci­ents més pot haver afec­tat aquest brot. L’error mèdic que l’ha pro­vo­cat sig­ni­fica, de moment, que els nens infec­tats hau­ran de seguir un trac­ta­ment far­ma­cològic durant almenys un any, tot i que això tam­poc asse­gura al cent per cent l’eli­mi­nació del virus. De fet, al vol­tant del 40% dels paci­ents esde­ve­nen por­ta­dors crònics de l’hepa­ti­tis C, amb les com­pli­ca­ci­ons que això com­porta.

Es podia evi­tar aquest error? És evi­dent que sí. Segons ha infor­mat el mateix hos­pi­tal, el mate­rial mai no es com­par­teix entre paci­ents, els medi­ca­ments són mono­do­sis i el per­so­nal és molt “escru­polós” en l’ús de guants i higi­ene. Tot i que aquest és el pro­to­col assu­mit per l’hos­pi­tal, ha que­dat clar que en algun moment algú va come­tre un error pro­fes­si­o­nal. Això va ser al vol­tant del mes de març d’aquest any, però no ha estat fins ara que s’ha fet públic. En part, perquè el cor­po­ra­ti­visme del per­so­nal de l’hos­pi­tal ha evi­tat l’exer­cici de trans­parència, tan neces­sari en casos com aquest. És un dret del públic saber si hi ha hagut una infecció i en qui­nes con­di­ci­ons s’ha donat, i més en un hos­pi­tal de reco­ne­guda tra­jectòria com la Vall d’Hebron.

Les res­pon­sa­bi­li­tats, en aquest cas, van de baix a dalt. Els pro­fes­si­o­nals que han comès l’error i han cau­sat el dany als paci­ents hau­ran de donar expli­ca­ci­ons a la direcció de l’hos­pi­tal i a la con­se­lle­ria de Salut. I en això hi tindrà molt a dir la mateixa titu­lar del depar­ta­ment, Marina Geli, perquè part del pro­blema del con­tagi és la falta d’inversió en la dotació necessària de per­so­nal en cen­tres sani­ta­ris públics. Els hos­pi­tals públics assu­mei­xen més res­pon­sa­bi­li­tats de les que tenen assig­na­des, i el cas de la diàlisi infan­til n’és un exem­ple.