LA CRÒNICA
Mascort eixuga les crítiques
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, era divendres el protagonista de la Tribuna de la Fundació Jordi Comas Matamala per abordar el debat sobre la sequera i el sector turístic en un dels fòrums especialitzats del ram en què la falta d’aigua en la nova temporada amoïna. Mascort va fer la intervenció en positiu –“més que de sequera, parlaré d’aigua”, va prometre– i va esmentar projectes de futur, com quan el 2008 es planificaven dessalinitzadores mentre vaixells carregats d’aigua començaven a abastir Barcelona. Ara, va recordar, el nivell dels embassaments és encara més dramàtic que aleshores –fins i tot pitjor que els anteriors registres del 1988–, i després d’un estiu en què el rècord de temperatura màxima catalana l’ha polvoritzat l’Alt Empordà (45,4ºC a Figueres). “Ja no es tracta de lluitar contra el canvi climàtic, sinó d’adaptar-nos a viure en la nova situació”, va admetre.
Però el conseller va perseverar en la intenció de parlar d’aigua, la que s’ha de potabilitzar, dessalinitzar, regenerar i estalviar en el reg agrícola. Va desgranar els 2.500 milions d’euros en joc, en un 60% per part de l’ACA, però també a càrrec dels ajuntaments i els fons europeus. I va situar com a grans obres les dues dessalinitzadores noves a la Tordera (per quadruplicar els 20 hm³ que des de fa un any es produeixen a màxima capacitat fins als 80) i els 20 hm³ de la del Foix, al límit entre les demarcacions de Barcelona i Tarragona, dues actuacions que aportarien cada any els mateixos 100 hm³ que emmagatzemen ara mateix els embassaments de les conques internes, i que donen de marge per resistir fins a la primavera, tot i avançar que al desembre és probable que s’ampliï l’estat d’emergència a bona part del sistema abastit per la xarxa Ter-Llobregat i la Costa Brava Centre.
Finalment, però, sobre turisme i sequera hi va haver poc debat. El conseller va defensar un sector “imprescindible per al país”, i iniciatives pioneres en sostenibilitat empreses en els darrers anys, però més amb vista a l’estalvi energètic i la reducció de residus que no pas a l’estalvi d’aigua, tot i elogiar la tendència a substituir banyeres per plats de dutxa i nous projectes que aprofiten aigües grises. Mascort, doncs, es va estalviar estirar orelles, però tampoc va permetre que les hi estiressin a ell quan, en el torn de preguntes final, la primera de les persones que van prendre la paraula li va demanar recuperar el projecte de transvasament del Roine, o des de l’Ebre cap a Barcelona. El conseller va recordar que estan en contra dels moviments d’aigua entre conques, sense entrar en més detalls. I en resposta a una altra pregunta, va argumentar que el cost energètic de la dessalinització es pot compensar amb parcs fotovoltaics, com el previst a Blanes, de 100 MW. Entre les queixes, des del sector turístic de Barcelona n’hi va haver una sobre la falta de reg de zones verdes que, segons l’inquiridor, genera una imatge negativa per als turistes. I Mascort el va esbandir tot recordant que el que és primordial és que els de casa ens puguem continuar dutxant algun mes més, encara que la rotonda groguegi. El debat, en resum, va ser erm, com haurien d’estar les gespes.
