Opinió

Gironins de Ciutadella

Trist per la mort de Sente Fontestad, recordo l’arribada dels ‘Jathu’ a l’Empordà

Trist per la mort de Vicenç Fon­tes­tad, Sente (1957-2023), dilluns pas­sat, el recordo exac­ta­ment com el des­cri­via amb encert Lluís Simon en la seva necrològica: el músic que es feia esti­mar. Ho vaig com­pro­var des que va ater­rar a Biure d’Empordà amb el seu grup, Ja T’Ho Diré, el 1991, fins que anys més tard el bate­ria menorquí es va reci­clar pro­fes­si­o­nal­ment com a mànager d’Obe­ses, The Han­fris Quar­tet, Leon­manso i altres grups a través de la seva empresa, Imés Mana­ge­ment. Sem­pre s’agra­eix tro­bar a l’altra banda una cara amiga, amb el som­riure i la com­prensió incor­po­rats, i així era en Sente també com a mànager, quan t’havia de ven­dre les vir­tuts dels seus grups per fer-ne una entre­vista o la prèvia d’un con­cert.

En Sente no era un jove­net quan va ini­ciar la gran aven­tura de la seva vida: cal­culo que tin­dria uns 33 anys i era el més gran de la colla quan, amb els altres qua­tre mem­bres de Ja T’Ho Diré, van deci­dir dei­xar-ho tot a Ciu­ta­de­lla i esta­blir-se durant un temps en comuna a Biure d’Empordà, a la casa fami­liar de Jordi Gra­tacós, que amb el seu soci Jordi Coll es van encar­re­gar de guiar com a mànagers el grup en aquells pri­mers i deci­sius pas­sos pel Prin­ci­pat, just quan el rock català estava a punt de fer el cim històric del Palau Sant Jordi. Els Jathu, gent cor­dial, es van inte­grar de seguida en l’escena musi­cal giro­nina i cata­lana, on van fer molts amics. Esta­blerts en diver­sos punts de les comar­ques giro­ni­nes, ja eren de casa: eren els giro­nins de Ciu­ta­de­lla. Tre­ba­lla­dors de la música, com­plien rigo­ro­sa­ment amb la norma no escrita de publi­car un disc cada dos anys per reno­var el reper­tori i tor­nar a la car­re­tera. I així van anar sor­tint És blau es fes­ter (1991), Dos o tres (1993), Movi­ments sal­vat­ges (1995) –el disc del clàssic Si véns–, Un ram de locura (1997), Es directe (1999), Soñando silen­cio (2001) i el balanç Història d’un viatge 1986-2003 (2003). Per una estra­nya con­junció astral, el grup es va aco­mi­a­dar el 2003, es va reu­nir pun­tu­al­ment el 2013 per ofe­rir un gra­pat de con­certs a La Mirona de Salt, el Tea­tre Grec de Bar­ce­lona, Por­re­res i Ciu­ta­de­lla, i aquest 2023 en Sente ha dit adeu. Com a mínim, va poder gau­dir del premi Ender­rock d’Honor de la Música Balear 2022 a Ja T’Ho Diré.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia