Sant Andreu

Fa uns quants dies deia que s’acos­tava Sant Andreu, i ja hi som. Men­tres­tant he rebut una carta del rec­tor de Sant Andreu de Palo­mar, mossèn Josep Camps, i penso que, una gran part del seu con­tin­gut, cal tras­pas­sar-lo als lec­tors d’aquesta pàgina.

Pel que fa a l’ori­gen del nom, l’expli­cació que dóna mossèn Camps és la següent: A l’Edat Mit­jana hi havia a tota la plana del Besòs, com en altres indrets, abun­dants colo­mars. El més pro­ba­ble és que una de les hisen­des del lloc hagués pres el nom de Palo­mar, que apa­reix ja l’any 992 com a topònim local. El segle XI el nom d’aquesta hisenda ja es pre­senta unit al d’una cape­lla pro­pera dedi­cada a sant Andreu, en unes escrip­tu­res de venda que figu­ren a nom del pre­vere Geri­bert, que al mateix temps era un ter­ra­ti­nent impor­tant i el pro­pi­e­tari de tots els colo­mars de la zona.

Si això és així, i sem­bla que tot lliga per a con­fir­mar-ho, el nom Sant Andreu de Palo­mar neix el segle XI, o abans, de la reunió dels noms de dos llocs petits i pro­pers que es con­ver­tei­xen ràpida­ment en un de sol.

Quant a Palo­mar, que jo tit­llava d’“apa­rent cas­te­lla­nisme”, tot i que “paloma” és mot català però amb sig­ni­fi­cats que no són el del colom, mossèn Camps em dóna una cor­dial lliçó d’eti­mo­lo­gia recor­dant-me que “palo­mar”, a des­grat de la seva apa­rença, és un mot català, abso­lu­ta­ment genuí, que ja es troba el segle X. Que avui no ens ho sem­bli –fins i tot seria incor­recte ano­me­nar “paloma” un colom– és una altra cosa. L’expli­cació és aquesta: en llatí clàssic es deia “columba” el colom domes­ti­cat, o de criança, i “palum­bes” el colom sal­vatge. Per simi­li­tud amb “columba”, aquest dar­rer prengué, en llatí vul­gar, la forma “palumba”.

Les llengües romàniques s’han deci­dit, a la llarga, per una o altra d’aques­tes dues for­mes. El cas­tellà adopta “palumba” i el català, que en la seva època pri­mi­tiva també l’havia uti­lit­zat, acabà pre­fe­rint “colomba”, és a dir, colom, men­tre adop­tava un mot com­ple­ta­ment dife­rent per a refe­rir-se al colom sal­vatge: tudó, que en cas­tellà és “paloma tor­caz”.

El remot “paloma” català acla­reix, a més, l’existència del mot “paloma” apli­cat a un bolet –pel seu color–, pobles i bar­ris que es diuen la Paloma, Palo­mar, Palo­ma­ret, rius, pics i d’altres llocs ano­me­nats Palo­mera, i els lli­nat­ges Palo­mar, Palo­mer i Palomba; Joan Palomba fou pre­ci­sa­ment un lingüista alguerès que par­ti­cipà en el Pri­mer Congrés Inter­na­ci­o­nal de Llen­gua Cata­lana, el 1906.

Donem a Sant Andreu, doncs, el que sigui de Sant Andreu, i a Palo­mar el que sigui de Palo­mar, i feli­ci­tem el dia als lec­tors que hi vis­quin.