Feu-los cas

Fa unes set­ma­nes va ser notícia la ini­ci­a­tiva d’un nombrós grup de pares d’arreu del país que s’han orga­nit­zat per deba­tre sobre la pro­hi­bició del mòbil a les esco­les. Ho fan a escala comar­cal a través de xats d’apli­ca­ci­ons de telèfon mòbil. Pro­hi­bir sem­bla més sen­zill que regu­lar, sobre­tot per qui s’estal­via la feina, ja que és el que més s’acosta a edu­car. Serà molt interes­sant seguir les con­clu­si­ons del que en surt del debat, d’ells i del que ha pro­mo­gut el Depar­ta­ment. Davant del mirall que han situat aquests pares enfront la soci­e­tat –tot i ser-ne molts, aquests pares són una mino­ria molt cons­ci­en­ci­ada– hi ha tota una colla d’errors que es pro­du­ei­xen molt sovint, i que son els veri­ta­bles cul­pa­bles, no l’escola. Pri­mer erros: al ves­pre neces­si­tem el nos­tre espai, el nos­tre temps. Els donem el mòbil perquè així podem par­lar. No. Els fills neces­si­ten com­par­tir el nos­tre espai, el nos­tre temps. Ells també han tin­gut un dia fora de casa. Cal lle­gir un conte. Segon error: quan sor­tim a dinar o a sopar a un res­tau­rant els donem el mòbil perquè és l’única manera que s’estan qui­ets i així els adults podem enra­o­nar. No. Han d’apren­dre a espe­rar-se i un deter­mi­nat moment poden aixe­car-se. Ter­cer error: a la sala d’espera mai no saps quant t’hi faran estar, donar-los el mòbil m’estal­via pen­sar a aga­far jogui­nes, colors o altres entre­te­ni­ments. No. Perquè nosal­tres fem el mateix i és per­dre una gran opor­tu­ni­tat per gau­dir-ne. Quart error: con­tes­tar mala­ment quan t’ha dit per cin­quena vegada “papa mira què estic fent”. No és un pesat, si t’ho ha dit cinc vega­des és perquè les qua­tre pri­me­res vega­des esta­ves pen­dent del mòbil i li has dit “un moment”. Cinquè error: sor­tir a pas­se­jar o a acom­pa­nyar-los al parc i estar pen­dent del mòbil. Si fins i tot els gos­sos s’ado­nen quan l’amo que els treu a pas­se­jar està engan­xat a una pan­ta­lla! Si no voleu que esti­guin tot el dia fent cas del mòbil, feu-los cas.