Abraçant Vox

L’esmena a la tota­li­tat del PP a la llei d’amnis­tia pro­posa que es tipi­fi­quin com a “des­lle­ial­tat cons­ti­tu­ci­o­nal” les decla­ra­ci­ons d’inde­pendència i els referèndums il·legals i que es puguin dis­sol­dre tant els par­tits polítics com les per­so­nes jurídiques que incor­rin en aquests delic­tes. A la pràctica, suposa que Junts, ERC i la CUP es podrien haver il·lega­lit­zat per l’1-O, així com l’ANC i Òmnium Cul­tu­ral. I, al final, tenint en compte les inter­pre­ta­ci­ons jurídiques a les quals hem assis­tit durant el procés, seria obrir una porta gran per eli­mi­nar aquells adver­sa­ris polítics que moles­tin o inco­mo­din, o que facin una mica de tuf d’inde­pen­den­tisme. Els popu­lars s’acos­ten com mai a Vox, l’única for­mació que com a tal fins ara s’havia atre­vit a dema­nar la dis­so­lució de les for­ces par­tidàries de l’estat propi. A Cata­lu­nya, molts han res­tat importància al text dels popu­lars, o fins i tot l’han menys­tin­gut. Però no s’ha d’obli­dar que el PP és el par­tit que va gua­nyar les dar­re­res elec­ci­ons espa­nyo­les, mal­grat no haver pogut gover­nar. I encara que ales­ho­res la lec­tura que en van fer els popu­lars fos que anar de bra­cet amb la ultra­dreta al ter­ri­tori els havia per­ju­di­cat, el cert és que, sigui per pres­si­ons exter­nes o inter­nes, han aca­bat assu­mint de ple els seus postu­lats. El PP s’ha abraçat a Vox.