Contradiccions

Els pares dema­nen que es reguli l’ús dels mòbils per llei, però, en canvi, any rere any avan­cen la com­pra d’aquests dis­po­si­tius a infants cada cop més joves. Sor­pre­nent. Les con­tra­dic­ci­ons de la soci­e­tat del segle XXI es repe­tei­xen pre­ci­sa­ment en aquests models de con­ducta en què els adults recla­men allò que no estan dis­po­sats a fer. L’excés de con­sum forma part d’aquests hàbits que no estem dis­po­sats a can­viar mal­grat les rei­vin­di­ca­ci­ons d’un món més sos­te­ni­ble i segur. Devem ser con­tra­dic­to­ris de mena. L’última queixa aterra en l’obli­ga­to­ri­e­tat de por­tar mas­ca­reta en els cen­tres de salut jus­ti­fi­cant una vul­ne­ració del dret pri­vat i indi­vi­dual i recla­mant la famosa lli­ber­tat que va fer popu­lar la pre­si­denta de la comu­ni­tat de Madrid i que s’ha fet seva Vox. L’interès per la col·lec­ti­vi­tat i el seu benes­tar va a la baixa i això mal­grat saber que les pandèmies han vin­gut per que­dar-se arran de l’estrès al qual sot­me­tem aquest pla­neta. Abu­sem tant dels plàstics que hem con­ver­tit un risc ambi­en­tal en un risc per la salut a causa de l’excés de microplàstics, aquells que no es degra­den, i poden anar a parar a la cadena ali­mentària dels humans. La toxi­ci­tat silen­ci­osa l’ano­me­nen, però, en canvi, el con­sum d’enva­sos no es redu­eix ni a les llars ni a les empre­ses. Vivim en con­tra­dicció per­ma­nent.