Assange i la premsa lliure

Dimarts pas­sat, prop de 800 per­so­nes es van con­cen­trar davant del con­so­lat del Regne Unit a Bar­ce­lona per exi­gir l’alli­be­ra­ment de Julian Assange. La pro­testa va coin­ci­dir amb d’altres de simi­lars a nom­bro­ses ciu­tats d’arreu del món, coin­ci­dint amb la vista judi­cial per deci­dir la seva extra­dició als Estats Units. El fun­da­dor de Wiki­Le­aks va fil­trar a dia­ris com The New York Times i The Guar­dian mul­ti­tud de docu­ments que van mos­trar actu­a­ci­ons il·legals de l’exèrcit nord-ame­ricà a les guer­res d’Iraq i Afga­nis­tan, fets que l’estat inten­tava ama­gar a l’opinió pública i que podrien cos­tar a Assange dues o tres vides de cadena perpètua. Encara no hi ha hagut judici i el peri­o­dista ja ha estat empre­so­nat, d’una forma o altra, durant dotze anys. Les asso­ci­a­ci­ons periodísti­ques d’arreu del món s’han aliat amb enti­tats civils per exi­gir l’alli­be­ra­ment d’Assange. Perquè, tot i les con­tro­ver­ti­des cir­cumstàncies que han acom­pa­nyat el procés, com dues denúncies per asset­ja­ment sexual cap a Assange o l’acu­sació de tenir vin­cles amb Putin, una cosa tenen clara els milers de ciu­ta­dans i pro­fes­si­o­nals que donen suport a Assange: més enllà d’una injustícia cap a la seva per­sona, la per­se­cució posa en perill la lli­ber­tat de premsa. Si un peri­o­dista treu a la llum infor­ma­ci­ons que el poder polític no vol i s’enfronta a la increïble pena de 175 anys de presó, això com­porta una pressió insos­te­ni­ble cap al peri­o­disme d’inves­ti­gació. Si l’estratègia és ate­mo­rir els peri­o­dis­tes perquè no facin la seva feina, la soci­e­tat en con­junt aca­barà per­dent el seu dret a una infor­mació lliure i de qua­li­tat.