Opinió

Quadern d’economia

‘Cartes a la dona’

Mentre uns conquereixen territoris i estableixen poder sobre ells, els catalans es dediquen al comerç i a l’intercanvi de productes catalans profitós per a les dues bandes

Em sem­bla que hi ha pocs his­to­ri­a­dors que s’han pre­o­cu­pat de fer una ullada al lli­bre que porta aquest títol. Es va publi­car als Estats Units el 1876 i és el pri­mer lli­bre que es va publi­car en català. Va ser imprès per Ful­ton.

L’obra té prop de 300 pàgines i està escrita en vers en un català de l’època que no crec que guanyés el premi Nobel. Està il·lus­trada per mes de 100 artis­tes cata­lans que tenien la residència a ciu­tats cata­la­nes i espa­nyo­les però també a Nova York, Viena, Mar­se­lla, Liver­pool, Lon­dres, Roma, Manc­hes­ter, Tànger i París. L’autor és Ros­send Arús i Arde­riu. El pro­ta­go­nista és l’alcalde de Das, una població de la Cer­da­nya que un bon dia deci­deix anar a visi­tar l’expo­sició inter­na­ci­o­nal de Filadèlfia i des­criure el que fa i el que veu a la seva dona.

El lli­bre ens per­met veure que el 1876, en plena etapa de la indus­tri­a­lit­zació, Cata­lu­nya havia inter­na­ci­o­na­lit­zat les seves rela­ci­ons comer­ci­als amb tot el món desen­vo­lu­pat i es per­me­tia el luxe de publi­car un lli­bre a Nova York, on ja exis­tia una revista cata­lana que es deia La Llu­ma­nera de Nova York.

La resta de l’Estat espa­nyol no havia pas­sat de Per­pinyà i Tolosa, amb l’excepció dels ports atlàntics que tre­ba­lla­ven amb les prin­ci­pals repúbli­ques de l’Amèrica Lla­tina i el sud dels Estats Units. Tinc una neta que viu a Califòrnia, a San Fran­cisco –tal com sona–, i el sud d’aquest estat està ple de referències cas­te­lla­nes. Però men­tre uns con­que­rei­xen ter­ri­to­ris i esta­blei­xen un poder sobre ells, els cata­lans es dedi­quen al comerç i a l’inter­canvi de pro­duc­tes cata­lans. O sigui un inter­canvi pro­fitós per a les dues ban­des.

Cata­lu­nya es dis­tin­gia i s’ha dis­tin­git des d’ales­ho­res per unes rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals que for­men part fona­men­tal del seu desen­vo­lu­pa­ment. És clar que a hores d’ara la inversió estran­gera aug­menta cada cop més, men­tre que hi hagut mol­tes empre­ses que han tras­pas­sat el seu domi­cili social a Madrid en vir­tut d’una impo­sició del govern cen­tral. I després ens diuen –o aca­ben de dir– que els espa­nyols s’esti­men molt els cata­lans. Pot­ser val­dria la pena que no ens esti­mes­sin tant, si és aquest el con­cepte que tenen de l’amor ter­ri­to­rial.

He comen­tat sovint que les rela­ci­ons comer­ci­als de Cata­lu­nya amb Europa tenen el mateix gruix que les rela­ci­ons comer­ci­als amb la resta de l’Estat, unes rela­ci­ons que fins a la segona part del segle XX tenien com a base el sec­tor tèxtil i que a hores d’ara s’han diver­si­fi­cat moltíssim.

Una Cata­lu­nya fede­ral amb Europa, tal com ja tinc dit, pot ser una solució a l’inde­pen­den­tisme català. Si par­lem de fede­ra­lisme em refe­reixo con­cre­ta­ment a l’Europa occi­den­tal, amb els mem­bres de l’OTAN, ja que Rússia i els seus ali­ats més aviat par­len de guerra que no pas de pau. L’eco­no­mia s’ha glo­ba­lit­zat. Com l’alcalde de Das, fa 150 anys, també anem a veure el que fan i com ho fan els ciu­ta­dans de Filadèlfia, Syd­ney, Tòquio o São Paulo.

Pel que lle­geixo a la premsa cata­lana, això és el que estan fent les noves empre­ses que crei­xen com bolets. Reco­mano als seus res­pon­sa­bles que, com va fer l’alcalde de Das, facin arri­bar car­tes a la dona des d’on esti­guin, espe­ci­al­ment si és molt lluny de la Cer­da­nya, i li expli­quin el que veuen. Fa 150 anys els cata­lans de l’època ja ens dona­ven lliçons. I pel que sé actu­al­ment no es publica cap lli­bre en català a Nova York, ni cap revista com La Llu­ma­nera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia