Que debatin!

Malau­ra­da­ment, cada cop més ens empe­nyen a pren­dre deci­si­ons impor­tantíssi­mes de manera impul­siva, gene­rant estats d’ànim o sen­sa­ci­ons, més que no pas amb rao­na­ments i infor­mació pre­cisa. En aquest con­text, els debats elec­to­rals, que són una peça fona­men­tal de qual­se­vol sis­tema democràtic, esde­ve­nen una nosa per alguns dels can­di­dats. En el debat cal enra­o­nar i els osten­to­sos eslògans poden ser posats en dubte pels con­trin­cants. Cal apor­tar dades verídiques perquè, en cas de no ser-ho, poden ser con­tras­ta­des i refu­ta­des i hi ha el perill de fer el ridícul. El ciu­tadà, amb tot això, es pot for­mar una idea de la soli­desa dels pre­si­den­ci­a­bles i dels pro­gra­mes i actuar en con­seqüència davant de l’urna. A Espa­nya ja hi ha hagut pre­ce­dents de males pràcti­ques en aquesta matèria: Mari­ano Rajoy es negava a par­ti­ci­par dels debats elec­to­rals, una manera d’esca­par-se de l’escru­tini de la ciu­ta­da­nia, tal com en el seu dia es va ocul­tar de la premsa rere una pan­ta­lla de plasma per no rebre pre­gun­tes sobre la cor­rupció en el seu par­tit. Una forma de degra­dar i empo­brir la democràcia. Ara que s’acos­ten elec­ci­ons cata­la­nes, el pre­si­dent Ara­gonès ha plan­te­jat un debat a tres amb Sal­va­dor Illa i Car­les Puig­de­mont. Pre­vi­si­ble­ment, aquesta tríada de can­di­da­tu­res serà la que es dis­pu­tarà la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, tal com va pas­sar el febrer del 2021. El cap de llista del PSC ha dit ober­ta­ment i directa que no pensa par­ti­ci­par en aquest debat, men­tre que el de Junts ha fugit d’estudi con­tes­tant que ell vol deba­tre con­tra Sánchez i Feijóo, la qual cosa és una altra via per dir que no vol deba­tre amb ningú, perquè sap que això no pas­sarà. Com a ciu­ta­dans ens merei­xem ser tin­guts en compte per aquells que aspi­ren a gover­nar-nos: que ens donin expli­ca­ci­ons, que expo­sin el seu pro­grama i que s’atre­vei­xin a con­fron­tar-lo amb el dels altres. Ama­gar-se és una falta de res­pecte.