A la Fina Anglès

A la Fina Anglès Soro­ne­llas (l’Alei­xar, 1956) la poden anar lle­gint periòdica­ment a les pla­nes d’opinió d’aquest diari, a la columna Som 10 mili­ons, on acos­tuma a escriure de per­so­nes, cos­tums o mal­de­caps que afec­ten de manera espe­cial una part dels deu mili­ons de cata­lans, que és la dels que fem la vida en aquest tros de país que s’estén pel Camp de Tar­ra­gona. Ella se’l mira, el món, des del petit poble del Baix Camp on va néixer. Però no és d’aque­lles per­so­nes que hi tran­si­ten des de la mera con­tem­plació sinó que, pel seu caràcter inquiet, no para mai. Pot­ser per això un bon dia va deci­dir dei­xar la banca, on va començar a tre­ba­llar des de ben jove, per lli­cen­ciar-se en filo­lo­gia cata­lana i després impar­tir clas­ses de llen­gua i lite­ra­tura cata­la­nes, i escriure un bon feix de lli­bres, sobre­tot adreçats als xiquets i xique­tes. Avui, en aquesta columna que no du la seva firma, sinó que n’és la pro­ta­go­nista, l’hem de feli­ci­tar per haver gua­nyat –junt amb Car­les Perpiñan– la ter­cera edició del premi Josep Maria Pujol a les millors tesis doc­to­rals en català, un guardó que atorga la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili. Anglès ha rebut el guardó per la tesi Rutes literàries i patri­mo­ni­a­lit­zació. Estudi de la ruta pic­to­ri­co­li­terària Mir/Manent, que explora les rutes literàries com una eina de patri­mo­ni­a­lit­zació. Ella les coneix bé, sobre­tot la dedi­cada al poeta i tra­duc­tor Marià Manent (1898-1988) i al pin­tor pai­sat­gista Joa­quim Mir (1873-1940), una ruta que cir­cula pel seu poble, l’Alei­xar, i pel muni­cipi veí de Mas­pu­jols, als quals van estar vin­cu­lats tots dos cre­a­dors. Feli­ci­tats pel meres­cut reco­nei­xe­ment.