Opinió

Som 10 milions

Molt més que futbol

L’entitat Dream Team Anoia té tres equips de jugadors amb diversitat funcional

Hi ha oca­si­ons en què les pit­jors experiències tenen un enorme poder trans­for­ma­dor. Raúl Mar­tos va estar dos anys “tocant fons”, no veia la llum “de cap manera”, i se’n va sor­tir gràcies a l’esport i l’ajuda de fami­li­ars i amics. Per això “volia aju­dar” igual que l’han aju­dat a ell. I ho ha fet amb escreix.

En Raúl va impul­sar un equip inclu­siu a dins del Club Espor­tiu Anoia i el boca­o­re­lla ha fet créixer aquesta gran família fins a aple­gar més de 50 per­so­nes en tres equips i una enti­tat pròpia, el Dream Team Anoia. Tots juguen a la Wele­a­gue7, una com­pe­tició d’equips for­mats per per­so­nes amb diver­si­tat fun­ci­o­nal. L’equip blau de l’enti­tat pujarà a pri­mera divisió després d’haver que­dat cam­pi­ons a segona, men­tre que el blanc i el groc han que­dat ter­cers i sisens a ter­cera divisió, res­pec­ti­va­ment. Però, més enllà dels resul­tats, tot­hom coin­ci­deix a defi­nir l’equip com “una gran família”. La Isa­bel hi porta el seu fill Santi des d’Espar­re­guera i asse­gura que li ha can­viat la vida: “Vam pro­var diver­sos esports i equips, però no tro­bava el seu lloc. Ara al Santi el veus lliure, parla i es fa amb tot­hom.”

Almu­dena Cara pre­si­deix l’enti­tat, nas­cuda amb l’objec­tiu “que ningú en quedi fora”, cons­ci­ent de la fei­nada que hi ha encara per tren­car bar­re­res. Un pro­jecte il·lusi­o­nant que ha anat engres­cant gent que assu­meix totes les tas­ques necessàries en un equip de fut­bol. Com el pare de l’Andrei, que s’ha con­ver­tit en un dels entre­na­dors. L’Andrei és por­ter, i aquest era el seu somni des de petit. Ens explica que un com­pany d’equip, en Johny, li diu Ter Ste­gen. I en Johny hi afe­geix: “Soc el que està al dar­rere, de cen­tral, i el que el calma mol­tes vega­des. L’Andrei també em tran­quil·litza a mi si fallo.”

L’esport és l’excusa, però el Dream Team Anoia és un espai on tots es tro­ben bé, aquesta gran família que han triat. Com l’Aleix i en David, que són millors amics tot i que són “una mica com Tom i Jerry”, diu l’Aleix som­ri­ent. En David explica que en la lliga en què juguen “hi ha molts juga­dors boníssims que tenen alguna dis­ca­pa­ci­tat”. L’Aleix l’inter­romp per dir que “Messi té autisme” i després d’un segon de silenci en David diu: “Doncs el fit­xem.” I tots dos escla­ten a riure. Molts dels juga­dors s’han ani­mat a través de com­panys amb els quals coin­ci­dien a Àuria, una empresa d’eco­no­mia social de la zona. També hi ha casos a dins de la mateixa família, com el d’en Xavi i l’Èric, pare i fill. L’Èric ja jugava a l’equip i el seu pare patia depressió, que va pas­sar durant tres anys sense sor­tir de casa. El seu fill li deia que provés d’anar a l’equip i el pare li donava allar­gues fins que un dia es va dir: “Aniré a pro­var-ho perquè calli.” I ja s’hi va que­dar. “El Dream Team Anoia m’ha aju­dat a sor­tir de la depressió, a tor­nar a tenir con­tacte amb la gent”, reco­neix en Xavi. I ara pare i fill pre­su­mei­xen amb orgull de com­par­tir equip. Tots tenen parau­les d’agraïment per a Raúl Mar­tos, i ell asse­gura: “Jo els dec molt més a ells del que ells em deuen a mi.” Doncs això, molt més que fut­bol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia