Maneres d’escoltar

Ajun­ta­ments i enti­tats del Penedès han pre­sen­tat al·lega­ci­ons en les últi­mes set­ma­nes a l’avant­pro­jecte del pla ter­ri­to­rial par­cial del Penedès que es va pre­sen­tar aquesta pri­ma­vera després d’anys de tre­balls, con­sul­tes i fòrums de debat. Mol­tes de les al·lega­ci­ons pre­sen­ta­des estan rela­ci­o­na­des amb infra­es­truc­tu­res i comu­ni­ca­ci­ons i la seva sos­te­ni­bi­li­tat al ter­ri­tori, acci­ons rela­ci­o­na­des amb l’entorn, el medi ambi­ent i la con­ser­vació d’espècies pro­te­gi­des i cor­re­dors biològics, deci­si­ons sobre temes urbanístics i de crei­xe­ment de les pobla­ci­ons o les acti­vi­tats, i l’accés als recur­sos natu­rals. La intenció de la Gene­ra­li­tat és apro­var defi­ni­ti­va­ment el pro­jecte durant el pri­mer tri­mes­tre del 2025 i, per tant, haurà de resol­dre les al·lega­ci­ons pre­sen­ta­des entre l’estiu i la tar­dor d’aquest mateix any. La cosa, però, no serà fàcil. Si en un pri­mer moment el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori havia plan­te­jat aquest pla par­cial com una prova pilot del que havia de ser un nou model de pla­ne­ja­ment per a Cata­lu­nya, al final ha resul­tat que la pro­posta que ha sor­git tam­poc no satisfà la població. Algu­nes enti­tats con­si­de­ren que els fòrums de debat que es van orga­nit­zar no reflec­tien la plu­ra­li­tat real al car­rer i, al cap i a la fi, eren eines per con­ti­nuar man­te­nint la deriva cap als interes­sos del govern de torn.

La rea­li­tat del Penedès, on con­vi­uen zones estric­ta­ment rurals amb ciu­tats indus­tri­a­lit­za­des i un crei­xent sec­tor ter­ci­ari, situa la ciu­ta­da­nia en una cruïlla com­pli­cada a l’hora de deci­dir el seu futur. El debat glo­bal (ente­nent glo­bal per pla­ne­tari) sobre el canvi climàtic i les con­seqüències que ja té a la conca medi­terrània obli­guen a mirar el sec­tor pri­mari amb uns altres ulls. Els pes­ca­dors del Gar­raf, els page­sos de l’Alt Penedès i l’Anoia i les empre­ses de ser­veis del Baix Penedès i el Gar­raf, neces­si­ten solu­ci­ons per man­te­nir o rein­ven­tar les seves acti­vi­tats. El pla ter­ri­to­rial ha de donar res­pos­tes i, pel que sem­bla, fal­ten encara solu­ci­ons i algu­nes res­pos­tes s’inter­pre­ten com a pro­pos­tes a curt ter­mini sense visió de futur.

El pla ter­ri­to­rial va pren­dre una embran­zida quan Josep Rull va ser con­se­ller de Ter­ri­tori, però ja feia alguns anys que ron­dava per les tau­les dels tècnics del depar­ta­ment. Només fent el segui­ment del que Rull ha fet des d’ales­ho­res ja es pot enten­dre que les enti­tats i algu­nes admi­nis­tra­ci­ons del Penedès estan can­sa­des de veure que el tema no s’acaba mai de des­en­ca­llar i, en alguns casos, veuen que la tar­dança tam­poc no és sinònim d’un pro­ducte millor.

Tants anys per aca­bar tenint el mateix de sem­pre és dece­be­dor. Però al Penedès hi ha enti­tats que no estan dis­po­sa­des a accep­tar les matei­xes res­pos­tes en un con­text crític. El pla havia de ser inno­va­dor i pot­ser la inno­vació arri­barà en el moment que el ter­ri­tori pugui deci­dir lliu­re­ment què vol ser d’aquí a uns anys. Pot­ser s’han de bus­car noves mane­res d’escol­tar.