Opinió

Desprotegits

La vulneració flagrant d’un dret que no sembla importar gaire a les autoritats

Has nas­cut en un país de l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana, posem per cas. Però la història seria ben simi­lar si fos­sis d’un país de l’Europa de l’Est o de deter­mi­nats països de Lla­ti­noamèrica. Ets homo­se­xual i has de viure la teva sexu­a­li­tat de manera clan­des­tina. Alguna vegada t’han engan­xat i els matei­xos fami­li­ars i veïns t’han apa­llis­sat fins a quasi fer-te per­dre la vida. L’Estat no et pro­te­geix, ans tot el con­trari. Deci­dei­xes que has de dei­xar-ho tot i fugir. Patint totes les difi­cul­tats del món, arri­bes a Espa­nya. No par­les la llen­gua, no conei­xes ningú –com a molt tens algun fami­liar/amic llunyà que hi viu, però amb qui tam­poc hi pots comp­tar– i algú, nor­mal­ment algun ser­vei de pri­mera aco­llida o alguna enti­tat sense ànim de lucre, t’explica que pots sol·lici­tar pro­tecció inter­na­ci­o­nal. Una pro­tecció que difícil­ment et dona­ran –després d’haver de pas­sar pel tràngol de pro­var que t’atre­uen les per­so­nes del teu mateix sexe– però que tens el dret a dema­nar. I et cal cita prèvia a la poli­cia. Resulta que, per evi­tar que deter­mi­na­des màfies aca­pa­rin totes les cites i les reven­guin, han ideat un pla magnífic i sense fis­su­res: per dema­nar cita caldrà tru­car a un número de telèfon habi­li­tat entre certa hora i certa hora. Però, és clar, el número sem­pre comu­nica. I si tens la immensa sort que algú t’aten­gui la tru­cada després de dies d’inten­tar-ho, has de comu­ni­car-te amb un poli­cia que parla espa­nyol i en el millor dels casos una mica d’anglès. I allà ets tu, que fa molt poc que has arri­bat al ter­ri­tori i no par­les cap d’aques­tes dues llengües. Et dema­nen el nom i no entens què pre­gun­ten, et donen la cita per a l’entre­vista i no ho retens.

Però, oh, sor­presa, les màfies també s’han apro­piat d’aquest sis­tema i han ideat uns pro­gra­mes informàtics que repe­tei­xen la tru­cada automàtica­ment. Pot­ser no par­len un cas­tellà per­fecte –o sí–, però t’acon­se­guei­xen la cita. Per tant, et toca pagar. Exac­ta­ment el que es volia evi­tar.

Aquest no és un cas aïllat ni hipotètic. És la rea­li­tat de moltíssi­mes per­so­nes a Cata­lu­nya que dema­nen pro­tecció inter­na­ci­o­nal. Es pas­sen dies, set­ma­nes i mesos per acon­se­guir una cita. La vul­ne­ració fla­grant d’un dret que no sem­bla impor­tar gaire a les auto­ri­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia