Sobreviure a les vacances

Escric aques­tes rat­lles a 29º de tem­pe­ra­tura i segons l’apli­cació del mòbil, a 32º de tem­pe­ra­tura de sen­sació. I em pre­gunto, aquests tres graus de diferència a què cony són deguts? El nos­tre cos inter­preta el fred o la calor en funció de diver­sos fac­tors: la tem­pe­ra­tura de l’aire, la humi­tat, la velo­ci­tat del vent... I avui a la costa el vent és càlid i es fa insu­por­ta­ble l’ambi­ent. Però com que estem de vacan­ces, teòrica­ment, fac­tors com la nos­tra tem­pe­ra­tura de sen­sació, l’estat emo­ci­o­nal, el canvi de ruti­nes, l’acti­vi­tat física... hau­rien d’estar ben equi­li­brats perquè les vacan­ces estan car­re­ga­des de sim­bo­lisme social, s’espera que siguin moments excep­ci­o­nals, d’experiència intensa i ens res­ca­ba­lin dels mesos de tre­ball i de la dura quo­ti­di­a­ni­tat. Però sovint es des­en­ca­dena un període estres­sant de con­vivència entre les pare­lles, entre les dife­rents gene­ra­ci­ons durant aquest inter­val vaca­ci­o­nal. Pot­ser us sem­blarà política­ment incor­recta la meva opinió, essent mes­tra, peda­goga i àvia, però durant l’estiu als nens no se’ls pot per­me­tre a cor què vols, cor què desit­ges; que vis­quin com a prínceps, mar­que­sos o canon­ges. Quan escolto fra­ses com aques­tes, m’exas­pera: “Aquesta ama­nida no m’agrada perquè té tomàquet” i a l’escola men­gen de tot, “Avui no em vull dut­xar perquè no he suat pas” i la for­tor de les aixe­lles el delata, “Avui no fem qua­dern perquè fa molta calor” i qual­se­vol excusa és bona per no aga­far el lla­pis, “Puc enge­gar la Play?” quan saps que s’hi ha pas­sat dues hores jugant... Perquè l’estiu no sigui un cal­vari, hem de tenir clar que no ha de ser ni sinònim d’anar­quia, ni de ruti­nes mili­tars. Els adults neces­si­tem moments de des­con­nexió, estar amb la mai­nada és diver­tit, però també pot ser des­es­pe­rant no tenir moments de des­cans. Amb els nens man­te­nir unes ruti­nes bàsiques faci­lita les dinàmiques fami­li­ars, també dis­tri­buir les tas­ques de la llar els fa més partícips i res­pon­sa­bles; els nens poden parar la taula, desar el garatge, anar a com­prar el pa a la fleca, fer jar­di­ne­ria, pre­pa­rar el bere­nar, esten­dre la roba... i així els aju­dem a millo­rar l’auto­es­tima. I per tan­car els bons con­sells, hem de can­sar la mai­nada amb la pràctica de l’esport en con­tacte amb la natura, això aju­darà a cal­mar els ànims de la llar. Amb aques­tes pis­tes sobre­viu­rem a les vacan­ces!