‘Subsahària’ existeix?

La repro­ducció del poder colo­nial opera a la vegada que pensa com es pot trans­for­mar i adap­tar al retorn dels pen­sa­ments radi­ca­lis­tes, els quals tor­nen cada vegada a les arrels i ens con­vi­den a pen­sar en qui som i com ens han gai­rebé des­truït en tots els aspec­tes. I a des­co­brir en què ens han trans­for­mat. El con­text de les per­so­nes raci­a­lit­za­bles a casa nos­tra, les seves iden­ti­tats i el seu dia a dia són difícils de resu­mir. Els que van venir, els nas­cuts i els que con­ti­nuen arri­bant. Perquè hi ha una cosa que no can­via: l’estruc­tura colo­nial del poder, de l’ésser i del saber. El poder sem­pre ha trac­tat la migració colo­nial, mal con­tex­tu­a­lit­zada i mal ano­me­nada econòmica, com una amenaça en l’agenda política.

Tot ple­gat crea una inco­herència en el sis­tema. Aquesta mateixa inco­herència no passa des­a­per­ce­buda, atès que la forma que ha cobrat és estric­ta­ment necessària per crear con­fron­tació i diàlegs que dei­xen retra­tats els uns com bojos i els altres com sen­sats. Mai aquesta sen­sa­tesa ha des­a­fa­vo­rit el club libe­ral. Les dues llui­tes cons­ti­tu­ei­xen tal engra­natge que fins que no s’arriba a l’arrel que n’afecta l’estruc­tura ets un/a pen­sa­dor/a crític/a amb ganes de canvi. Un joc per al club. Des del llen­guatge, hem eti­que­tat les noves ona­des migratòries de països sub­sa­ha­ri­ans i les per­so­nes que fugen de les seves llars en una sim­ple cate­go­ria. Fins a tal punt que aquesta cate­go­ria els pesa més perquè es con­ver­teix en la pri­mera iden­ti­fi­cació que tin­dran a Occi­dent que no pas per la huma­nit­zació que suposa. A més, hi hem afe­git en clau de loca­lit­zació sub­sa­ha­ri­ans. On és Sub­sahària? Com han pas­sat de ser per­so­nes de l’ètnia X, la cul­tura X, del poble X del sud, cen­tre, est o oest del con­ti­nent africà a ser bàsica­ment sub­sa­ha­ri­ans? La mateixa capa­ci­tat que ens hem auto­con­ce­dit per ano­me­nar –i, així, excloure– també la tenim per a l’auto­fran­quesa a l’hora d’uti­lit­zar el propi llen­guatge i edu­car-nos-hi, ja que ens inter­pel·la a tots, actu­al­ment i històrica­ment. Reproduïm de manera cons­tant el que pre­dica la colo­ni­a­li­tat. Per sor­tir de dub­tes, us con­vido a bus­car Sub­sahària i a entrar en la boge­ria tots ple­gats. Si el con­ti­nent Africà fos tan bàsic, la dis­puta seria en un altre indret.