L’agenda

El 8 de setem­bre del 1938, la dibui­xant Fran­cisca Rius i Sanuy escriu en el seu diari: “Com que és el sant de la Núria, sem­bla que la Verge ens ha enviat una mirada cari­nyosa. En el raci­o­na­ment de peix hem pogut com­prar cala­mars i, a més, a la Coo­pe­ra­tiva ens han donat 200 grams de rove­llons. L’àpat d’avui serà variat i de més qua­li­tat.” Publi­cat com a Diari íntim, és un tes­ti­moni per­so­nal del dia a dia en la rere­guarda de Bar­ce­lona, “memòries més verídiques que les notícies que porta la premsa i que no diuen res de veri­tat”, escriu el dijous 1 de setem­bre. En el diari del 1921, l’escrip­tora Kat­he­rine Mans­fi­eld defi­neix el setem­bre com “un mes màgic”, “dife­rent de tots els altres”. Per­cep en la natura una resiliència, un espur­neig: “Sem­pre hi ha un gust de baia, més que no pas una fragància de flor surant en l’aire.” Hi des­criu un des­per­tar diàfan, límpid; un fred bellíssim que con­trasta amb l’endor­mis­ca­ment esti­val, en què tot s’atura. La represa de setem­bre és una agenda esco­lar; el die­tari o diari íntim inclou obser­va­ci­ons, refle­xi­ons i propòsits anu­als, mis­si­ons de vida, trans­cri­tes en qua­derns sense calen­da­ris, res­pec­tant els dies en què no passa res, inclo­ent els buits. Lli­bre­tes de rat­lles o d’un blanc per estre­nar que podem ador­nar copi­ant les flors ori­en­tals de Fran­cisca Rius; majes­tu­o­sa­ment carnívores, matrius que s’expo­sen, com ho és l’escrip­tura per­so­nal, la de diari íntim, sense data fixada d’inici, rebel·lant-se a la dic­ta­dura de l’agenda de setem­bre.