Primer, el partit

Imatge de família del líder del PP amb els pre­si­dents autonòmics del par­tit. El motiu? El finançament sin­gu­lar pac­tat entre el PSC i ERC per a Cata­lu­nya. L’objec­tiu? Dei­xar constància, sobre­tot fotogràfica, que els popu­lars van a l’una en el total rebuig d’Alberto Núñez Feijóo al model acor­dat i encara per desen­vo­lu­par. De la tro­bada en surt un com­promís públic i per escrit dels barons que no nego­ci­a­ran bila­te­ral­ment el nou sis­tema encara que es reu­nei­xin amb el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez. També es desprèn un mis­satge clar: pri­mer, el par­tit. És a dir, l’accep­tació de tots els diri­gents que els interes­sos de la for­mació popu­lar, i en espe­cial del seu pre­si­dent, són pri­o­ri­ta­ris als dels ciu­ta­dans que repre­sen­ten. A un ter­ri­tori del PP no li podria con­ve­nir abor­dar el finançament amb Sánchez? Feijóo s’hi oposa. El PP dona pri­o­ri­tat a anar en bloc a les legítimes aspi­ra­ci­ons ter­ri­to­ri­als i evi­den­cia la nul·la auto­no­mia dels barons, supe­di­tats a allò que digui el seu pre­si­dent. Una ter­cera lec­tura és la d’un Par­tit Popu­lar a la con­tra, que es defi­neix pel refús a allò que prové del PSOE, del pre­si­dent espa­nyol i de Cata­lu­nya. Segu­ra­ment es viu millor, però també l’iden­ti­fica com a força d’opo­sició pura i dura sense gaire més a apor­tar que el seu no on qui es mou no surt a la foto.