Conciliar amb el berenar

Al’escola del meu fill era habi­tual que s’hi que­des­sin a jugar una estona al pati en haver aca­bat les clas­ses, amb el bere­nar a la mà i la pilota als peus. Una escena sor­pre­nia lla­vors mares i pares, que era veure el bere­nar d’uns dels nens, ger­mans d’ori­gen cen­tre­eu­ro­peu. En comp­tes de l’entrepà de rigor, o de les gale­tes, o de la mag­da­lena com­prada a cor­re­cuita al forn, aquests nens men­ja­ven bas­to­nets d’api i de pas­ta­naga que els duien els pares en un tàper. Resul­tava xocant, un bere­nar més propi d’una ama­nida caso­lana. I sa, sens dubte. Em ve la imatge al cap quan lle­geixo l’alerta d’un estudi de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya: el 80% dels infants fan un bere­nar poc salu­da­ble, i la qua­li­tat empit­jora com més grans es fan. El motiu és l’excés d’ultra­pro­ces­sats i sucre, i sorprèn que en aquesta cate­go­ria entrin els entre­pans. Però, és clar, si com­prem un pa de dub­tosa qua­li­tat al súper i li enta­fo­rem un fuet, una mor­ta­del·la o una bona rebre­gada de Nute­lla... doncs és pre­vi­si­ble. Millor la fruita, el pa inte­gral amb truita, tonyina o alvo­cat; millor aigua que suc indus­trial, millor un tàper amb tomàquet, enciam i pas­ta­naga que un Donut del forn. Això que és tan rao­na­ble i tot­hom sap, que s’ha d’ali­men­tar la cana­lla amb una dieta de qua­li­tat i vari­ada, xoca de vega­des amb les difi­cul­tats per con­ci­liar hora­ris labo­rals i esco­lars. Qui no s’ha tro­bat que no arriba a temps de reco­llir els infants de l’escola i passa pel pri­mer súper que troba a com­prar un bere­nar de super­vivència? La con­ci­li­ació és necessària, també, per pen­sar en uns bere­nars salu­da­bles.