De Sant Lluc a les golfes
Allunyat queda el Sant Lluc de la infància, quan estrenàvem els mitjons llargs amb dibuixos de rombes, l’abriguet de llaneta, els guants i la bufanda. El moment àlgid de la tardor, preludi de l’hivern, quan resisteix el verd i triomfa el groc. La Fira de Sant Lluc era i és molt especial per a Olot. Com la ciutat, se les ha anat empescant per sobreviure als 700 anys d’història i a les necessitats canviants. Als anys setanta, recorríem els estands de la fira per guaitar les novetats que hi exposaven les indústries de tota mena de sectors, molt distant del màrqueting actual, amb una forta integració d’internet i les tecnologies digitals. Observàvem els tractes dels pagesos, que feien petar la xerrada per saber com estaven els preus i intercanviaven trucs propis de la vida rural. El bestiar era la mostra dels ramats de muntanya i la pagesia a la Garrotxa era el cor econòmic i social de la comarca. Les famílies vivien de la seva pròpia terra, amb les mans i amb l’ajuda dels animals. D’aquest cap de setmana, els més petits reviuran les passejades en poni i burro i altres activitats lúdiques sobre el benestar animal, uns animals més urbanites i ensinistrats. Un altre dels punts forts era la Fira del Dibuix, en què els il·lustres pintors de l’escola olotina exposaven la seva creativitat i els olotins compraven les obres a més bon preu que a les galeries comercials. Fent memòria, t’adones de com han canviat els valors i les prioritats de la societat olotina. Aquelles pintures realistes de Vayreda, Berga i Boix, Barnadas, Vilà Moncau, Clapera Mayà..,. que van deixar un llegat artístic, ara han estat malvenudes o embolcallades i precintades, reservades a les golfes o als armaris més recòndits de les cases. Als habitatges d’Olot es fa evident el canvi generacional, amb algunes excepcions; les parets decorades amb paper i plenes de quadres, com a símbol de la identitat artística local, han desaparegut. La manera com les persones consumim i percebem l’art també ha canviat. Ara la decoració de les llars és minimalista. I el caràcter de la fira també ha evolucionat: ara és una oportunitat per recordar les arrels i mantenir viva una tradició, amb certa nostàlgia per aquells temps en què el ritme de la vida el marcava la proximitat amb la terra.
