Govern proespanyol

Quan Espa­nya encara no exis­tia, els cata­lans ja ana­ven pel món, repre­sen­tant-se a si matei­xos i tre­ba­llant per a l’expansió de la seva influència, el seu comerç i la seva eco­no­mia. Els con­so­lats dels cata­lans estan docu­men­tats des del segle XI a Trani i Pisa i després a Gènova, Tunis, Ale­xan­dria, Cons­tan­ti­no­ble, Palerm, Mes­sina, Càller, Bei­rut, Damasc, Sira­cusa, Venècia, Rodes, Rijeka, Roma, Niça, Mont­pe­ller, Mar­se­lla, Alguer, Nàpols, Malta, Trípoli, Lon­dres, Bru­ges, Gant i així fins a una sei­xan­tena de ciu­tats medi­terrànies i euro­pees, en paral·lel als con­so­lats de mar de Bar­ce­lona, València, Mallorca, Tor­tosa, Girona, Per­pinyà i Sant Feliu de Guíxols. El dret marítim català, com­pi­lat al Lli­bre del con­so­lat de mar i traduït a l’italià, el francès, l’anglès, el cas­tellà i altres, va ser la base de la legis­lació mer­can­til de molts països euro­peus durant segles. L’Espa­nya dels Bor­bons va enter­rar allò i mol­tes coses més, obses­si­o­nada a esbor­rar del mapa la Corona d’Aragó i la seva pet­jada a la història, i segles després con­ti­nua tirant pala­des de terra, davant la tos­su­de­ria d’una nació que es nega a dei­xar d’exis­tir i d’expli­car-se al món. Aquest cop amb la pro­fi­tosa col·labo­ració d’un govern pro­es­pa­nyol a Cata­lu­nya. El pacte d’inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa el com­pro­met, entre altres coses, a reforçar l’acció exte­rior del govern català, “con­so­li­dant i ampli­ant la xarxa de dele­ga­ci­ons (22)”. El pri­mer que ha fet el nou con­se­ller del ram, Jaume Duch, és posar fre a l’ampli­ació, reduir el seu camp d’acció “al marge d’ide­o­lo­gies”, “amb lle­ial­tat” i “sense ocu­par ter­renys que no cor­res­po­nen”, i posar al cap­da­vant de la dele­gació a la UE (la més impor­tant) Ester Borràs, sub­di­rec­tora gene­ral de l’òrgan de pro­pa­ganda España Glo­bal, nas­cut i dedi­cat en cos i ànima a com­ba­tre l’inde­pen­den­tisme català i a ven­dre que Espa­nya és “una democràcia plena”, men­tre l’Estat repri­mia per terra, mar i aire, les seves cla­va­gue­res cru­ci­fi­ca­ven l’estat de dret i el govern espi­ava amb Pega­sus la dis­sidència política. Les parau­les i els pac­tes ho aguan­ten tot, veri­tat o men­tida, però els fets no enga­nyen.