El negacionisme mata

La tragèdia pro­vo­cada per la dana al País Valencià ens con­firma que, en plena eclosió de la intel·ligència arti­fi­cial i de les tec­no­lo­gies ultra­so­fis­ti­ca­des, la res­pon­sa­bi­li­tat humana pot fer que tot ple­gat fra­cassi de manera dramàtica. S’han per­dut vides huma­nes i béns mate­ri­als de valor incal­cu­la­ble, però s’ha dei­xat una ferida que no s’esbor­rarà mai més. L’única espe­rança és que després de la catàstrofe s’hagin après les lliçons. I que allò que les aigües s’hagin endut per no tor­nar mai més sigui aquesta moda nefasta que ha pro­mo­gut la ultra­dreta inter­na­ci­o­nal –amb lamen­ta­bles èmuls a casa nos­tra– de negar les evidències científiques i qüesti­o­nar la il·lus­tració. El canvi climàtic és una amenaça real; no hi ha xips a les vacu­nes de la covid; la Terra no és plana; els dei­xants dels avi­ons no són agents químics o biològics per con­tro­lar la població... i inver­tir en toros i desin­ver­tir en ser­veis d’emergències és una mala idea. La catàstrofe climàtica es va pre­veure però no es va pre­ve­nir, segu­ra­ment perquè hi ha gover­nants que han estat votats per ciu­ta­dans que pen­sen que tot això són romanços, i que en ple segle XXI no podien pas­sar coses com les que aca­bem de veure al País Valencià. Però la memòria és per­sis­tent, i els nos­tres car­rers, com a Girona, por­ten les mar­ques de les riua­des amb què periòdica­ment la natura ens recorda qui mana al pla­neta. Espòiler: no som nosal­tres.