Guardians del civisme

Periòdica­ment, i acos­tuma a coin­ci­dir amb un inici de man­dat o un canvi en el govern, els ajun­ta­ments posen sobre la taula l’expe­di­ent del civisme amb la –se suposa– bona volun­tat d’obte­nir millors resul­tats que els acon­se­guits fins lla­vors. Es tracta d’un àmbit cer­ta­ment perillós, perquè neces­sita grans apor­ta­ci­ons econòmiques i, sobre­tot, de la par­ti­ci­pació, impli­cació i com­pli­ci­tat de la ciu­ta­da­nia. Una ciu­ta­da­nia a la qual sovint les cos­tu­res de la col·labo­ració li comen­cen a estrènyer o, pit­jor, a des­tor­bar. A Pineda de Mar fa apro­xi­ma­da­ment un mes que la nova alcal­dessa, Sílvia Biosca, va anun­ciar que apli­ca­ria la tolerància zero con­tra aquells que hagues­sin con­ver­tit l’espai públic en un femer, bé per les depo­si­ci­ons dels ani­mals domèstics, bé per mal­me­tre mobi­li­ari públic, bé per embru­tar les parets amb expres­si­ons artísti­ques de dub­tosa qua­li­tat o bé per omplir les vore­res amb els mobles vells sense avi­sar el ser­vei de reco­llida de torn. La pujada de to en el mis­satge venia acom­pa­nyada del com­promís de posar al car­rer poli­cies locals de paisà que apro­fi­ta­rien el fac­tor sor­presa per enxam­par in fra­ganti els infrac­tors. Les san­ci­ons econòmiques con­si­de­ra­bles també ana­ven en el paquet, igual que més ins­tal·lació de càmeres de vigilància i un canal de What­sApp per denun­ciar direc­ta­ment les il·lega­li­tats. En espera de conèixer els pri­mers resul­tats de les noves mesu­res, no sem­bla que l’esce­nari hagi can­viat massa. Pot­ser sí que els pri­mers dies es va escam­par certa para­noia per veure si hi havia agents dar­rere dels arbres, però, en el cas específic dels pro­pi­e­ta­ris de gos­sos, la inqui­e­tud no va tri­gar gens ni mica a esvair-se. Els que recu­llen la merda del gos ho con­ti­nuen fent i els que no ho fan, no. Els amos de gos­sos peri­llo­sos cons­ci­en­ci­ats de la pecu­li­a­ri­tat dels seus ani­mals els duen amb el morrió posat i els que es pen­sen que les nor­mes no els afec­ten, no ho fan. I aquells que no sur­ten de casa sense por­tar l’ampo­lla d’aigua per diluir els pixats con­ti­nuen con­vi­vint amb els que que­den exta­si­ats obser­vant com el gos humi­teja la façana de l’edi­fici o de la botiga de torn.

D’altra banda, crec fer­ma­ment que la inter­venció poli­cial en aquests afers no compta amb el mateix espe­rit de ser­vei entre tots els poli­cies. Entenc que no llu­eix tant enxam­par un veí que deixa enmig de la vorera el rega­let del seu ani­mal que for­mar part d’un con­trol de trànsit a la car­re­tera, posar pau en una bara­lla, reduir un lla­dre o patru­llar pel cen­tre del muni­cipi. De fet, puc comp­tar amb els dits d’una mà les vega­des que he vist un agent mul­tar una acti­tud incívica vin­cu­lada amb els gos­sos. Tot i això, aquells que cre­uen encara que al civisme cal trac­tar-lo amb una certa màniga ampla, només cal que acce­dei­xin al cost desor­bi­tat que suposa per a un ajun­ta­ment al llarg de l’any el man­te­ni­ment de car­rers i pla­ces. L’inci­visme el paguem, amb molts diners, entre tots.