La cultura es mou

El sec­tor de la cul­tura s’ha mobi­lit­zat per acti­var la soli­da­ri­tat amb els afec­tats de la dana del País Valencià. Si fan un tomb per les xar­xes soci­als, tro­ba­ran un munt d’ini­ci­a­ti­ves per col·labo­rar-hi des de diver­sos àmbits: musi­cal, lite­rari, artístic... Els aiguats del Vallès del 1962, que van cau­sar un miler de morts, també van des­per­tar empa­tia en molts cre­a­dors, i con­cre­ta­ment en el més cèlebre, Picasso, que, tot i haver-se autoim­po­sat no tre­pit­jar sòl sota el jou del fran­quisme, mai va des­con­nec­tar de Cata­lu­nya. El pin­tor del Guer­nica va donar un qua­dre de grans dimen­si­ons, Jac­que­line i gos afgà, amb la idea que fos sub­has­tat i que els diners es des­ti­nes­sin als dam­ni­fi­cats de la tragèdia. A recer del seu gest, altres artis­tes de renom (Miró, Dalí, Bra­que, Cha­gall...) van cedir peces per a aquesta sub­hasta que es va cele­brar a Bar­ce­lona, amb nul ressò a la premsa. En veure que la seva pin­tura no es venia, Picasso va deci­dir com­prar-la ell mateix per tres mili­ons i mig de pes­se­tes. Jac­que­line i gos afgà va tor­nar a les seves mans. És ben trist que la gene­ro­si­tat de la firma top del món de l’art no trobés cor­res­pondència en la soci­e­tat cata­lana (pot­ser per por de ser asso­ci­ada amb una de les bèsties negres del règim?), la mateixa a la qual Picasso rega­la­ria l’any següent, el 1963, l’únic Museu Picasso del món creat per volun­tat seva.