Acuseta al volant

En un car­rer on l’esta­ci­o­na­ment està regu­lat pel sis­tema de la zona blava, el vigi­lant revisa els cot­xes, un per un. Està ben ama­tent, no sigui que algun con­duc­tor hagi tin­gut un des­cuit o, per què no, s’hagi pas­sat de llest i hagi igno­rat l’obli­gació de pagar. És una zona molt tran­si­tada i són unes hores en què ni tan sols aflui­xant la mosca resulta sen­zill tro­bar un forat. De cop, un cotxe conduït per un home de mit­jana edat, que va acom­pa­nyat d’una dona situ­ada en la mateixa franja vital, s’atura enmig de la via, a l’altura del tre­ba­lla­dor. Baixa la fines­tra i el crida, sense aban­do­nar el turisme que segueix amb el motor enge­gat. El reclama per expli­car-li que un parell de car­rers més enllà hi ha un home que roman asse­gut al seient de davant i té el cotxe esta­ci­o­nat a la zona blava. Sem­bla que ja ha pas­sat tres cops per davant i, en pre­gun­tar-li si li cedia el lloc, li ha repe­tit que no, que d’allà no es movia. Segueix amb la par­ti­cu­lar història, perquè resulta que ell ha pogut obser­var que no hi ha cap tiquet expo­sat a la part davan­tera del vehi­cle. I es veu també que aquest senyor, el que ara es queixa perquè deu estar fet un sac de ner­vis, perquè és l’únic estat en què un pot estar quan després de tres mili­ons de vol­tes no hi ha manera d’enge­gar el maleït cotxe, pretén que el vigi­lant actuï, o bé fent-lo fora d’allà, o bé obli­gant-lo a com­plir amb el seu deure de paga­dor, o bé san­ci­o­nant-lo amb la multa per­ti­nent. L’home acu­seta, pel que es dedu­eix de la con­versa, no ha pre­vist la pos­si­bi­li­tat que la màquina expe­ne­dora no fun­ci­oni, ni que fun­ci­oni però sigui de les que obliga a regis­trar la matrícula i no cal el com­pro­vant. Direc­ta­ment ha tin­gut la neces­si­tat d’asse­nya­lar l’altre per treure’n algun bene­fici. I pot­ser al final va asso­lir l’objec­tiu i va poder esta­ci­o­nar, però pot­ser també, abans d’apun­tar, es podria haver fet alguna pre­gunta.