Una taca d’oli

Menció d’honor per a qui va orga­nit­zar l’agenda del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat aquest pas­sat cap de set­mana pri­o­rit­zant la seva presència en una fira de l’oli de Jaén a Saba­dell quan a Cata­lu­nya es feien dues de les més repre­sen­ta­ti­ves del sec­tor: la de Maials i la de Reus. No hi ha res millor per a la pro­moció econòmica d’un país, o d’una comu­ni­tat autònoma, com els agrada recor­dar als soci­a­lis­tes, que lloar les vir­tuts del prin­ci­pal com­pe­ti­dor d’un pro­ducte propi en vir­tut d’una més que dis­cu­tida soli­da­ri­tat entre pobles. I si a més ho fas en un any en què la collita cata­lana no ha estat gaire bona, amb les reper­cus­si­ons econòmiques que això pot impli­car per als agri­cul­tors afec­tats, la pífia agafa dimen­si­ons estra­tosfèriques. Ja no sorprèn aquesta dèria del PSC per fer-se per­do­nar la cata­la­ni­tat davant deter­mi­nats col·lec­tius que són la bossa dels seus votants, però aquesta aposta des­ca­rada pel rival és nova. I peri­llosa. Les jus­ti­fi­ca­ci­ons poste­ri­ors per part de la por­ta­veu del par­tit i obli­ga­des per les crítiques apa­re­gu­des a les xar­xes soci­als no con­ven­cen ningú. Par­lar d’un mer acte d’hos­pi­ta­li­tat és fals, perquè dar­rere la tria s’amaga molt més i el dis­curs de Sal­va­dor Illa es va encar­re­gar d’esvair qual­se­vol dubte. El pre­si­dent va recu­pe­rar, com si l’hagués dei­xat mai, el mis­satge que Cata­lu­nya “no seria la que és” sense la par­ti­ci­pació dels anda­lu­sos que “van con­tri­buir al seu progrés”. Aquí ho tenim. El man­tra que Cata­lu­nya encara viu­ria a l’edat mit­jana si no ens hagues­sin vin­gut a sal­var de fora. Res a veure amb el fet que la gent que va venir ho va fer per bus­car una opor­tu­ni­tat de gua­nyar-se millor la vida. Tor­nen els vells mites i ara s’embo­li­quen amb pro­me­ses de ger­ma­nor que, si no fos­sin poc creïbles, serien insul­tants. Diu el pre­si­dent que l’any vinent inver­tirà el seu temps a viat­jar per l’Estat tren­cant tòpics con­tra­ris als cata­lans i pre­di­cant les bon­dats d’una terra que es vol fer esti­mar. Pro­posta: que comenci a Jaén amb una fira de l’oli català. Ah! I que la inau­guri en Moreno Boni­lla.