La ràdio de la nostra vida

Avui fa 91 anys que, de manera oficial, Ràdio Girona EAJ 38 va iniciar les seves emissions amb la dolça veu de la Francina Boris. Va ser la primera emissora de les comarques gironines, instal·lada en un local del carrer Carreras Peralta que ben aviat van deixar per anar al carrer de la Força, 8, on les instal·lacions van romandre fins al 1996. Per allà, hi van passar veus com ara la de Jaume Teixidor, que va néixer amb l’emissora; Enric Casademont; Enric Frigola, i tantes altres veus de casa nostra. Aquest any commemorem el centenari de la ràdio a casa nostra i la primera emissió oficial de Ràdio Barcelona EAJ 1, que va ser el 14 de novembre de 1924. I aquesta doble efemèride avui se celebra amb dos actes organitzats pel Museu d’Història de la Ciutat, l’Ajuntament de Girona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i Ràdio Girona de la Cadena SER amb la col·laboració del Cinema Truffaut i Girona Cultura.

El primer dels actes serà una visita guiada que es farà a la una del migdia a l’espai La ràdio a Girona del Museu d’Història de Girona, al carrer de la Força, 27, a càrrec de Carme Martínez, directora de Ràdio Girona, i Ramon Iglesias, antic director i actual cap de continguts de SER Catalunya. I el segon acte es farà a les vuit del vespre al Cinema Truffaut de Girona, on es projectarà el documental Locutores i dones. Les veus oblidades de la història de la ràdio a Girona 1930-1975. Sílvia Espinosa, periodista i professora de la UdG, és l’autora d’aquest documental del 2010. Després de la seva projecció hi haurà un col·loqui amb els assistents. Els dos actes són gratuïts i oberts a tot el públic.

La ràdio ha format part de la nostra vida. M’hi sento lligat perquè allà, a la vella Ràdio Girona del carrer de la Força, vaig iniciar el meu contacte amb els mitjans de comunicació. I d’això ja en fa 50 anys. Era l’època en què molts gurus de la comunicació pronosticaven un futur negre per a la ràdio i fins i tot punxàvem aquella cançó que anunciava que el vídeo mataria l’estrella de la ràdio. Com es van equivocar. La ràdio es va saber transformar. Aquella emissora on em van rebre Francina Boris, Maria Jesús Medina i Josep Maria, que es basava en el contacte amb l’oient i l’emissió de radionovel·les i on es punxaven discos, va donar pas en poc temps a la ràdio informativa, que es va consolidar la nit del 23-F, “la nit dels transistors”, com es va anomenar. La ràdio té una molt bona salut, però ha perdut aquella proximitat que havia tingut amb l’oient de la ciutat. Les grans cadenes ho van preveure i ara quan es parla de ràdio sorgeixen les figures d’aquestes cadenes, siguin nacionals o estatals. Des de la ràdio de proximitat es va fer i es fa molt bon periodisme durant molt de temps, però els equips han quedat empetitits de personal i d’espais.

Però la ràdio continua ben viva i li desitgem una llarga vida, perquè té tot el futur al davant. Les ràdios generalistes i les emissores locals i municipals continuen fent molt bona feina. Avui recordarem les dones de la ràdio i el documental que amb paciència i rigor va tirar endavant Sílvia Espinosa per recordar una part de la història i de les dones que la van fer possible. Llarga vida a la ràdio!