L’estafa de la lletra petita

Una parella d’amigues va de vacances a Tailàndia. Acostumades a fer viatges llargs –tant pel que fa a la distància com als dies d’estada–, tenen clar que el paquet de contractació ha d’incloure una assegurança d’assistència en viatge amb cara i ulls, per allò del que pugui passar. Es gasten 150 euros per cap. El document amb tota la informació, i totes les cobertures, que al cap i a la fi és el que realment cal tenir clar, ocupa 34 folis. L’empresa que el gestiona, però, presta tan bon servei i és tan maca que en facilita un resum a l’inici. La síntesis deixa clar que queda inclòs el cost del retorn anticipat per mort o ingrés d’un familiar. Allà no especifica quin grau de consanguinitat és l’exigit, però ja s’interpreta que si l’afectat és el fill d’un cosí segon de la mare, doncs que potser queda fora de la cobertura. I si parlem d’un familiar de primer grau, doncs es pot sobreentendre que l’assegurança esta pensada per a aquests casos. A la tercera o quarta pàgina, quan el viatger encara té esma per seguir llegint, s’indica també que, en aquesta casos, queda cobert el 100% del cost del retorn. Doncs amb la tranquil·litat de pensar que tenien les espatlles cobertes van anar de viatge. Mentre eren allà, el pare d’una d’elles va tenir un problema greu de salut i va ingressar a l’hospital. Van decidir d’avançar el retorn. Quan van contactar amb la firma asseguradora, els van indicar que on van llegir blat ara diu ordi, i que per quedar cobertes ha d’haver-hi un ingrés mínim de cinc dies. A la lletra petita, o més aviat a la lletra microscòpica, s’especifica que les condicions inclouen fins a segon grau de parentesc i és cert que se’n parla, del període mínim de cinc dies. I algú els pot retreure que tenen l’obligació de llegir-se el document amb tots els ets i uts, però és evident que tant el resum inicial com la lletra petita estan fets amb tota la (mala) intenció.