El voraviu
Quina poli que tenim!
I ara pla que no els pressionaran amb port i aeroport i compartiran el 112
De posar la guilla a vigilar les gallines n’hi ha àmplia i documentada tradició. M’ho explicava l’àvia Neus. No és cap moda, però ara se’n fa un gra massa per quantitat i per qualitat, ja que la de policies que canvien de bàndol és una pràctica transversal al Codi Penal, a tot tipus de delictes i a tot tipus de cos policial. No parlo de pràctiques dubtoses en una societat democràtica com poden ser els informes falsos, la infiltració “amorosa” a la societat civil, les escoltes telefòniques sense autorització judicial o les investigacions prospectives que cada dia proliferen més. Com s’ha demostrat, només l’excomissari José Manuel Villarejo pot escriure una Espasa Calpe entera amb dotzenes de volums! Més enllà de les clavagueres, a la Policia Municipal destaca un assassinat. Rosa Peral, en combinació amb un segon agent, n’envia a fer malves un tercer. Per tràfic d’estupefaents, els Mossos, a Santa Coloma de Farners. Ni cultivaven la marihuana. Ho feien simple i tornaven a posar al mercat la que requisaven. El cap superior de la policia de delictes econòmics i la seva dona, també agent, tenien paredats 20 milions a casa seva provinents del narcotràfic i el blanqueig. I, al cap de la Guàrdia Civil del port de València, l’han detingut i empresonat aquesta setmana per estar al servei de les màfies. Potser veure que hi ha tan bones peces arreu ha inspirat Illa i Parlon a no embolicar-se amb port i aeroport; i donar entrada a totes en el 112.