Àgora
Un espanyol de dretes i un d’esquerres
És el mateix un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Frase que s’atribueix a Josep Pla, tot i que no la va escriure mai, segons els seus biògrafs. Amb el temps la frase es manté viva i sovint s’utilitza per il·lustrar que el ciutadà espanyol tant d’una banda com d’una altra és el mateix. En el supòsit que el PSOE sigui un partit d’esquerres i el PP un partit de dretes és ben cert que tenen tics semblants quan es parla de defensar Espanya. Ambdós coincideixen que el poder és Madrid i que Espanya és radial amb un quilòmetre zero a la Puerta del Sol. També hi ha coincidència que des de l’Estat es poden negociar amb les comunitats autònomes els diners que es vulguin sempre que la comunitat autònoma no es passi amb les quantitats. Més difícils són les negociacions de traspassos de poder. Per això hi ha grans dificultats i discussions des de sempre i totes les etapes, d’un color i l’altre, a l’hora de traspassos com ara la caixa única que significaria recaptar tots els impostos. Val a dir que, malgrat totes les coincidències entre els dos partits majoritaris, ara mateix el Partit Popular es decanta per un país de comunitats autònomes i els socialistes per una Espanya federal. Fet que es complica a l’hora del repartiment d’un finançament tal com s’està veient quan Catalunya reclama el finançament singular.
Avui, políticament i en el fons hi ha coincidències, les diferències entre PSOE i PP són notables. No es recorda des de fa molt temps una tensió com la que viuen en aquests moments els dos partits majoritaris. Picabaralles com gat i gos i els drapets al sol permanentment per aconseguir un govern central en unes futures eleccions generals.
La situació dels equilibris parlamentaris a Madrid deixa entreveure que per als interessos dels partits independentistes catalans és preferible un PSOE sempre que es tingui la paella pel mànec com ara en decidir el vistiplau del pressupost.